L’altre Estatut…
Com el tema estatutari està de moda, em posaré la disfressa de fashion victim ressentit i intentaré anar a la contra.
Avui toca Estatut…del periodista. Si si, estatut del periodista.
Resulta que s’ha presentat al Congrés dels Diputats una proposta de llei per tal de regular la professió del periodisme. Fins aquí tot seria acceptable, ja que al menys tindríem uns mínims de qualitat si es regulés a tots aquests personatges que apareixen a programes de tele-brossa proclamant als quatre vents allò de “Yo soy periodista!”.
El fons del tema està en que aquesta regulació inclou algunes clàusules bastant nocives per la llibertat d’expressió i per a la vida d’aquesta cosa que anomenem blogosfera, catosfera, blogocosa etc…
Diu el text que “La condición de periodista profesional se acredita mediante el correspondiente carné expedido por el Consejo Estatal de la Información o sus equivalentes autonómicos, conforme a un modelo único, que será regulado por Ley. El Gobierno enviará a las Cortes en el plazo de un año desde la entrada en vigor de esta Ley Orgánica un Proyecto de Ley, que tendrá el carácter de norma básica de los medios de comunicación social. El carné profesional se renovará periódicamente.”
Cap problema. Els periodistes “professionals” (com?) tindràn un carnet que els acreditarà com a tals. Els passis de premsa (per a concerts, actes públics, etc) suposo que només es podràn aconseguir prèvia presentació del carnet. Així com informes, tenir accés a rodes de premsa, sumàris públics, etc… Ja perdem accés a unes quantes fonts d’informació a les que el personatge Kiko de Gran Hermano (conegut i afamat periodista) SI que podrà consultar.
També deixa clar què és un “Periodista Professional”: “El titular de los derechos y deberes definidos en este Estatuto es el periodista profesional. Se considera como tal a todo aquel que tiene por ocupación principal y remunerada la obtención, elaboración, tratamiento y difusión por cualquier medio de información de actualidad, en formato literario, gráfico, audiovisual o multimedia, con independencia del tipo de relación contractual que pueda mantener con una o varias empresas, instituciones o asociaciones.”
És a dir, que a Kiko de Gran Hermano, com que cobra per fer de periodista, li donaràn un paperet que dirá “Este señor és periodista”, però a algún blogger que estigui estudiant a la facultat de periodisme i estigui en pràctiques, li donaràn dos copets a l’esquena i li mostraràn la porta.
I també diu que “Se facilitará el acceso a los periodistas debidamente acreditados a todos los edificios e instalaciones públicas. No podrá impedirse la toma de imágenes de estos lugares, salvo que así se disponga por ley por razones de seguridad o defensa del Estado.”. Per tant, Kiko podrà fer periodisme a, posem per cas els actes de la Diada de l’onze de Setembre, mentre el nostre estudiant en pràctiques de la facultat de periodisme s’haurà de guardar la càmera a la motxilla i tornar cap a casa enrabiat i disposat a escriu-re un post denunciant la situació. I si publica l’article i en Kiko ho llegeix, podrà denunciar a l’estudiant per “intrusisme professional”, ja que una persona que no té el carnet de periodista no podrà publicar informació ni opinions relatives a actes públics.
Sona increible oi? Doncs a l’exposició dels motius, la proposta de l’estatut diu el següent: “Toda persona es titular del derecho a la libre expresión de pensamientos, ideas y opiniones y a la libre comunicación y recepción de información veraz. Más allá de la comunicación interindividual, la comunicación pública requiere de la mediación de empresas informativas e informadores profesionales. (?)”
Això és, si no tens (o treballes a) un diari, o una ràdio, o un canal de televisió, no pots informar de les coses que passen al teu voltant. S’acaben així les informacions del tipus 7-J a Londres, on qualsevol persona que hagués estat a la zona dels atemptats i n’hagués fet alguna foto, un cop a casa les penjava a internet i en donava la seva visió. S’acaba poder denunciar des de casa teva el mal estat del teu carrer. S’acaben els diaris en linia on les notícies les fan els propis lectors. S’acaba opinar de futbol, de política, i el criticar a Fernando Alonso als blocs. Un cop aprovada la proposta, haurem de passar altre cop per les Cartes al Director dels diaris o trucar als programes de ràdio o enviar SMS a alguns programes de TV, on s’haurà de passar pel cedàs de l’editor o presentador de torn si volem que la nostra veu sigui escoltada.
Això sí. Kiko i els seus companys ‘periodistes’ podràn seguir exercint aquest periodisme de qualitat al que, tristament, ens estem acostumant. I tot perqué alguns personatges que han estat vivint de ‘crear opinió’ (com si la opinió fos alguna cosa que es pugui crear a un laboratori) es creuen amb el dret (d’autor?) exclusiu d’aquesta opinió.
Senyors d’UGT-AGP, CCOO, del Colegi de Periodistes de Catalunya, FAPE i SPC: l’opinió no és un monopoli. Així com tothom te una boca (per no dir una altra cosa), d’opinió també en te tothom. Favorable, desfavorable, millor, pitjor, bona, dolenta o com en vulguin dir. La xarxa de xarxes ha permès que qualsevol persona no necessiti accedir a un grup mediàtic per a poder dir la seva i ser escoltat, i si vostès veuen perillar el sopar per això, es que no han entès res. No es per culpa dels bloggers que el periodisme està de capa caiguda. És perqué vostès no han sapigut adaptar-se als nous temps i perquè han permès que personatges que fan de tertulians a programes dedicats a esbombar intimitats de ‘famosos’, siguin periodistes. I nosaltres no en tenim pas cap culpa de les seves irresponsabilitats. Així que vostès sabràn el que es fan.
Nosaltres també sabem el que hem de fer i de moment s’acaba d’estrenar una campanya informativa sobre el tema i s’estàn enviant cartes als representants polítics demanant-los que s’informin bé abans de pendre cap decisió. Jo ja li he enviat un missatge a Joan Tardà (diputat per ERC al Congrés). Si algú volgués participar, pot visitar l’anterior enllaç on hi trobarà l’estat actual del tema, el text de la proposta, explicacions més a fons i un model de carta per enviar, així com les adresses electròniques dels representants. És important que tothom dins la blogosfera ho sàpiga, ja que ens afecta bastant.
