Ecologisme real o antropocentrisme caucasic?
Sempre he respectat el vegetarianisme sensat, aquell que es defensa simplement com una elecció purament trivial. Pero el que no aguanto és el vegetarianisme antropocentric, aquell que es defensa amb el “si té ulls, no t’ho mengis”. El que es defensa alegant que els humans realment autentics que no han perdut el contacte amb la natura, no mengen animals.
I amb l’ecologisme i els ecologistes, em passa el mateix.
Del diccionari de la RAE (l’Alcover Moll no funcionava al moment de redactar aixo):
ecologista.
1. adj. Que propugna la necesidad de proteger la naturaleza.
2. com. Persona que es partidaria de la defensa ecológica.ecológico, ca.
1. adj. Perteneciente o relativo a la ecología.
ecología.
(De eco-1 y -logía).
1. f. Ciencia que estudia las relaciones de los seres vivos entre sí y con su entorno.
2. f. Parte de la sociología que estudia la relación entre los grupos humanos y su ambiente, tanto físico como social.
3. f. Defensa y protección de la naturaleza y del medio ambiente. La juventud está preocupada por la ecología.ecologismo.
1. m. Movimiento sociopolítico que, con matices muy diversos, propugna la defensa de la naturaleza y, en muchos casos, la del hombre en ella.
Fins avui no m’havia plantejat buscar el significat de la paraula “ecologista”. Pero últimament he llegit coses que m’han fet pensar.
De fa anys que em considero ecologista, en la primera definició. Pero el problema no es troba en la defensa de la natura, si no en l’antropocentrisme extrem d’alguns d’aquests anomenats ecologistes amb els quals no estic gens d’acord. És més, em preocupen bastant més que les grans megacorps.
Les seves teories diuen que, per a que tot vagi bé i “el planeta Terra” segueixi sent bonic, no podem seguir com ara, creixent i creixent sense control, ja que els recursos naturals s’esgoten rapidamen. Les seves solucións? Reduir dues coses: el consum i la població mondial. I es queden tan amples!
El que m’intriga, a part que algú en ple segle XXI digui aixo de reduïr la població mondial en 5000 milions de persones, és… qui seran aquests 5000 milions de persones? Farem com a la pel.licula Deep Impact? Seleccionarem els millors especímens per a que la raça humana segueixi prosperant?
O senzillament, farem com George Bush quan va tenir la gran idea de talar els boscos per evitar els incendis forestals? Si donem una ullada a la pagina 5 del quadre de població mondial de 2004, és molt facil: seleccionem als 5190 milions de persones que habiten en els països menys desenvolupats? 6396 milions de població mondial menys 5190 habitants de zones no desenvolupades = 1206 milions de persones amb dret a disfrutar del planeta i tots els seus recursos. Compte rodó! Si més no, com a “conspiranoia-demagogica-de-la-muerte”, és perfecte, no?
En una altra banda, tenim les solucions reals. Que pensarien els seguidors i adoradors de Gaia si recordéssim les paraules de Lovelock dient que l’energía nuclear és l’única solució ‘verda’? Que pensarien si recordéssim més paraules seves indicant que s’hauria de començar a utilitzar les indústries químiques i biotecnologiques per a produïr més menjar en menys superfície? Segurament dirien que l’edat li passa factura i que s’ha tornat senil. Pero no és el cas. A una entrevista a Redes, James Lovelock contestava una pregunta d’Eduard Punset d’aquesta manera:
EDUARD PUNSET
Y dices que hay muchas cosas que la Tierra debe seguir haciendo, y que sería una locura pensar que la única preocupación de la Tierra, del planeta es que la Humanidad siga viva y feliz.JAMES LOVELOCK
Exactamente. Tenemos que preocuparnos por la Tierra. Una cosa que podríamos hacer, por ejemplo, sería obtener mucha más comida gracias la industria química, o la biotecnológica. No necesitaríamos utilizar tanta extensión de suelo para cultivar alimentos o en cualquier caso sólo de forma muy limitada. Por tanto sí que existe una salida, pero es una salida basada en la tecnología, no en su abandono. Otra cosa que podríamos hacer desde un punto de vista práctico, sería dejar de tener miedo a la energía nuclear. Sé que tenemos razones de peso para temer la guerra nuclear, ya que ha sido destructiva para la civilización. Pero la energía nuclear es buena. Es la única fuente de energía que no daña la atmósfera. No provoca daños. Sólo supone una amenaza para las personas, no para la Tierra.
Heus aquí on cauen per terra les teories dels ecologistes antropocentrics. Ah, senyores i senyors, que o qui és més important? Un enciam? Un armadillo? Un ésser huma? La raça humana? El planeta que ens serveix de casa? Creiem que podem destruir el món, i de fet, hi ha qui diu que és el que estem fent. Pero la realitat és que l’única cosa que destruim, és la vida humana a la Terra, i pel camí ens emportem pel davant algunes especies d’animals i plantes. Pero no totes. Vist molt fredament, és tan senzill com aixo. No s’acaba el planeta. No tenim el poder per a fer-ho. Ens acabem nosaltres.
El catastrofisme ecologic es basa en els sentiments de pertinença i supervivencia de la tribu. I més concretament els d’una raça: la blanqueta descolorida. A quí si no afecten els problemes ecologics que causaran desastres terribles, com la desaparició de la capa d’ozó? Torna a contestar James Lovelock:
La diferencia entre la radiación ultravioleta aquí, en Inglaterra, o incluso en España, y las tierras altas de África como Kenya es de casi ocho veces. Estos rayos llegan hasta ocho veces más a Kenya y a esas regiones y ¿quién ha oído hablar de algún tratamiento por quemaduras solares? Nadie. La vida sigue. Es fácil acostumbrarse… El problema es que si la capa de ozono desapareciese ahora, las más afectadas serían las personas. El resto de la vida en la Tierra se adaptaría a las circunstancias rápidamente. Pero nosotros tenemos la piel muy clara y somos muy sensibles a las quemaduras solares, por eso nos afectaría, sin embargo, el resto de seres vivos no se verían tan perjudicados como nosotros.
Considero a tot ésser viu com a tal. Sigui animal, vegetal o mineral. Artropode, cetaci o primat, els intento tractar a tots per igual, sense fer distincions de si tenen ulls o no. No vaig abraçant arbres, pero respecto profundament als que ho fan, i als arbres, segurament els éssers vius de més edat i saviesa, també. I com a ésser viu que tracta de ser respectuós amb el medi ambient i amb els demés, trobo que s’haurien de questionar molt seriosament de manera pública les idees de reduccionisme de població que tenen alguns.
No viurem eternament. Ni nosaltres com a individuus, ni la nostra raça. Tot comença i tot acaba. La questió és, acabarem de manera violenta, amb Gaia entrant en un procés febril (escalfament global) per tal de destruir les bacteries que li provoquen l’infecció? Practicarem una humanostomia de 5000 milions de persones per intentar curar el cancer?
O treballarem i construirem “anticossos” que alleugin els mals del planeta, per tal de seguir vivint tranquilament fins que el següent pas evolutiu ens desplaci de dalt de tot de la piramide alimentaria?
Tinc clar que l’esser huma és el maxim depredador i que estem situats a dalt de tot de la piramide alimentaria.
L’antropocentrisme hipocrita del “si no te ulls (per a mirar-te amb cara de pena) no t’ho mengis” enganya a moltes persones: obviament no ens farem canníbals, i les formes de vida que més s’assemblen, tenen potes i ulls. Les úniques coses que queden son els vegetals. A qui volem salvar?
