Partida y regreso: vida social d’un semi-autista
Quan l’Anna va marxar per primer cop a India, ens va envaïr un sentiment de buidor.Mentre era allí, va conèixer en Neeraj. Ens va parlar molt d’ell i cap a la primavera, en Neeraj va aterrar a l’aeroport d’ El Prat. Recordo el dia que el vam conèixer, en plena onada de calor, i ell embolicat en una manta del fred que tenia… I és que la globalització té aquestes coses. Ara ets a un clima extra-tropical, i vuit hores després, arribes a “l’hivern” espanyol. Aquell dia vam anar a una festa on en Neeraj va passar tota l’estona mig adormit i mig apartat.
Ahir nit, semblava una altra persona. Aquests sis mesos han servit per conèixer una altra cultura i entendre una mica una altra manera de pensar. Hem après que, gràcies a les re-encarnacions, existeixen uns 3000 déus a l’India. Hem après a fer curry de tomàquet, hem tastat el menjar “typical from the gypsy people” i hem après una mica d’Hindi (i que la salsa de cúrcuma es fluorescent!)
Avui, torna cap a casa seva, amb la promesa de veure’ns l’any que vé, però igualment un sentiment de buidor i un nus a l’estòmac. Però ara sabem que tenim un bon amic a l’India. Així doncs, fins l’any que vé!
