Poliblocs.cat: politica *.0 + periodisme *.0 … pero sense karma
Aquest matí, a part de memes, he conegut poliblocs.cat,
l’eina per al debat, la reflexió i la informació política dels Països Catalans des de la bloquesfera.
segons Saül Gordillo un dels pares de la cosa.
A la presentació en societat de poliblocs, en Saül enumera les virtuts i objectius del nou bloc de blocs:
Tenim un triple objectiu. Primer de tot: esdevenir un directori rigorós dels polítics de la catosfera amb bloc i, posteriorment, de blocs d’autors polititzats, no necessàriament militants de partit. Un directori que avui mateix allotja prop de 500 blocs de càrrecs i militants de partits i sindicats amb bitàcola a la xarxa. L’eina permet fer cerques de blocs per sigles i per municipis. També podeu sindicar els continguts de tots els blocs entrats, o només de les entrades escollides o, si ho preferiu, de les actualitzacions dels blocs per partit polític o sindicat [mireu la columna de l'esquerra, a la pàgina d'inici].
La primera cosa que sobta de veure aquest blog de blogs, és que a la portada no hi presenta els artícles originals dels autors, si no que el que veiem són artícles periodístics comentant el post original amb un petit enllaç, tal i com s’explica a l’apartat “Qui somi que fem”:
La redacció de Poliblocs escanneja diverses vegades al dia els blocs polítics, i en fa extractes que són publicats a la portada a partir de criteris diversos: els més interessants des del punt de vista periodístic, els més frescos, etc.
És a dir, poliblocs.cat no arriba ni a la categoría de menéame o digg, on els usuaris decideixen democraticament (!!) que és interessant i que no. Aquí hi ha dues persones que fan la tria de notícies, les comenten i les publiquen en una mena de diari digital.
D’acord, a la banda esquerra hi ha una columna on podem veure tots els blocs segons el partit del blocaire: tots els blocs del PSC, tots els de CiU, tots els d’ERC… i una mica més a baix, una petitíssima secció amb les darreres publicacions, on només apareix el titular del post i qui l’ha publicat… a part dels blocs “independents” que, casualment, son els dels pares de l’invent, pero que és, suposo, on aniran els “blogs polititzats”.
Malgrat aixo, no acceptem vaixell com a animal aquatic.
Sentint-ho molt, poliblocs.cat no és ni política *.0 ni web *.0, ni tan sols és un bloc de blocs. És un altre filtre, disfressat, pero un filtre editorial, al cap i a la fí.
Com comentavem amb en Pere, resulta divertit veure com el mateix dia que neix una eina d’ús facil com Feevy, que permet fer un blog de blogs real en 10 minuts, apareix un diari digital disfressat que “porta mesos desenvolupant-se”.
El més divertit, pero, és un dels comentaris al post de Saül Gordillo:
Jo també me’n faig ressò i segur que molts altres. I molts altres se’n faran d’altres… i així anem fent xarxa, que és el futur. I així des de Catalunya seguim, com sempre, a l’avantguarda.
A l’avantguarda!?!?
Em pregunto que entén la gent com avantguarda… potser coses com Parlamentarios.info, autentic blog de blogs en actiu des de l’octubre de 2005?
O potser l’avantguarda és cat365, que permet realitzar més 80 tramits en línia, en actiu des de 2002, quan si vius a Astúries en pots fer 800… des de 2004?
Siguem seriosos, si us plau. I documentem-nos una miqueta.
Siguem seriosos … i el teu text és seriós ?
No acabo d’entendre aquesta obsessió per criticar productes tant vàlids com Poliblocs (amb el qual per cert no hi tinc cap relació comercial ni personal), només perquè no et permet a tu destacar qui creus convenient en portada. El que queda menys seriós, per cert, del teu escrit, és que diguis que això el converteix en NO DEMOCRÀTIC !!!
I des de quan un portal a Internet és obligat que sigui democràtic ?? Si vols un menéame ja tens un menéame, si vols un digg, ja tens un digg. Jo el que vull és que una persona (o X persones) amb criteri periodístic em destrïi, cada dia, el millor dels blocs de polítics del meu país, i a més a més m’hi faci un comentari, emprant aquest criteri que té.
Perquè que molta gent voti que X text de X bloc ha d’aparèixer en portada … doncs què vols que et digui ? Si hi voten 50 persones de les quals 48 hi entenen tant de política com jo d’astronomia, anem apanyats, no trobes ?
Salvant les distàncies i fent una mica de demgògia, és com si critiquessim a la NASA perquè no ens dóna l’opció “DEMOCRÀTICA!!” de triar en quins projectes han d’invertir, previa votació internàutica òbviament. O com si critiquessim aquest teu bloc perquè comentes el que tu consideres convenient, i no els temes que els qui el visitem considerem convenient. És a dir, tu tampoc no tens un bloc democràtic !!! (demagogia! i tant, com la teva però).
I aquí és quan emprar el terme democràtic perd tot el seu sentit. No sempre sotmetre les coses a votació és una bona idea, em sembla a mi que alguns teniu un concepte una mica estrambòtic del que és ser democràtic o no.
Entenc algunes de les crítiques. És cert: no és tracta de Menéame, perquè el filtre de selecció és personal i no públic. Però és un pas interessant. No es tracta del típic portal corporatiu d’Esquerra, CiU o el PSC, sinó una mélange saludable. Un pas. No sé si petit, però un pas.
A un que deu tenir vergonya de dir qui és:
Potser no m’he explicat bé: ni defenso digg ni defenso menéame. És més, les cometes a “democratic” en les referencies a aquests dos serveis tenen una funció més que ornamental. Seré encara més clar: aquests dos serveis, de democracia en tenen ben poca, per aixo no hi crec ni els faig servir. Per tant, i llegint el que dius, crec que tenim opinions molt semblants sobre aquestes dues eines
Per altra banda, que hi hagi qui vulgui o necessiti que li filtrin l’informació, és ben normal. Molta gent mira els TN, llegeix els diaris dels diferents grups editorials, tots i cadascuns d’ells amb diferents “criteris periodistics”, com molt bé dius, etc. No he criticat pas aixo. Només deixava clar que poliblocs.cat és una eina semblant a un diari digital orientat a la política i que, de passada, enllaça als blogs dels polítics.
I pel que no passo, pero ni en broma, és que surti algú i digui que fer aixo és anar a l’avantguarda.
Personalment, crec més en el model de parlamentarios.info, on puc llegir directament el que els polítics diuen.
Malgrat tot, és un pas, petit i necessari, pero un pas.
I per acabar amb el tema de la demagogia, és divertit com algú fa un comentari anonim i deixa clar les “no-relacions” amb allo que defensa. Els blogs representen identitat. Tal persona fa tal cosa i s’identifica i es relaciona amb aixo i allo. Requereix una responsabilitat, pero no tothom esta disposada a assumir-la i prefereix adoptar la cultura del hooligan. És trist, perque si no tens interlocutors, no pots conversar, llavors els blogs es converteixen en monolegs i és molt avorrit