Experiencies místiques
Hom ha sentit parlar d’experiencies místiques o de místics ilústres.
Es poden tenir aquestes experiencies de moltes maneres. De forma espontania, ingerint grans quantitats d’alcohol (absenta per exemple), drogues i d’altres substancies de dubtosa procedencia…pero també es poden tenir aquestes experiencies mitjançant el dolor.
Aixo es el que m’ha passat aquesta setmana.
Després d’estar tres dies amb la sensació de tenir un trepant en mode percutor trepanantme primer un queixal, després la mandíbula i finalment el cervell, he transcendit l’experiencia del dolor. Podria dir-se que he arribat al nirvana per la via dolorosa, pero no pas la de Jerusalem si no per la literal…
Després de passar per diferents fases, entre elles les de “Que he fet jo per a mereixer aixo!!”, passar també per les temptacions en forma d’intoxicació aguda per metamizol, vaig veure la llum. Una llum blanca, petita, allargada, i de 600 miligrams.
Deu es diu “Ibuprofeno 600mg comprimidos EFG”. I el que és millor… es menja!
Durant les visions extatiques, Ibuprofeno tot poderós em va inspirar per a portar la seva paraula a la terra en forma de verset:
(com totes les experiencies místiques, aquests versos poden resultar absurds per a qui no els viu…)
¡Ay, qué largo es este dia!
¡Qué duros estos destierros,
esta mandibula, estos nervios
en que la muela está metida!
Sólo esperar su salida
me causa dolor tan fiero,
que muero porque no muero…
Me cago en todas mis muelas!
¡Ay, qué caliz tan amargo
este del metamizol!
Porque si es dulce el excipiente,
no lo es la esperanza larga.
Quíteme el Ibuprofeno esta carga,
más pesada que el acero,
que muero porque no muero.
Me cago en todas mis muelas!
Mira que el dolor es fuerte,
muela, no me seas molesta;
mira que sólo te resta,
gracias al sacaidems, este lunes perderte.
Venga ya la dulce muerte,
que el nervio se endodoncie ligero,
que muero porque no muero.
Vivo ya fuera de mí
después que muero del dolor;
porque vivo en el Ibuprofeno,
que me quiso para sí;
cuando mi sistema nervioso le di
puse en él este letrero:
Me cago en todas mis muelas, copón!
I donant per acabada aquesta absurditat tremenda, us deixo amb l’entrevista que el bon amic Tetsuo em va fer fa uns dies.
