Idiomes, agregadors i xarxes
En la recuperació d’artícles d’aquesta setmana, n’he trobat un que em fa tornar al desembre passat, just abans de la cimera de Global Voices.
Un comentari a un dels posts previs a la cimerat, on diu
Y, lo estábamos hablando ahora, la culpa no es de los yankis o los ingleses es del resto del mundo que les mira y les sigue el juego; no hace falta para nada mirar a esa zona, para eso tenemos acceso directo a las fuentes bolivianas, chilenas, etc., herramientas para hacerlo más fácil y redes para traducir en caso necesario.
m’ha fet preguntar-me un parell de coses.
Doncs sí, estic d’acord en el primer punt. La culpa de l’anglofonització és dels qui els segueix/seguim el joc. Cal dir que els “imperis” (britànic primer i nord-americà després), ens han sabut vendre molt bé la moto.
Per altra banda, i parlant d’eines i xarxes, no seria l’agregador i la mateixa xarxa de GVO (ja que parlem de GVO, pero podriem parlar de qualsevol agregador) alguna cosa semblant a una de les antigues editorials?
Per a poder escriure-hi, primer cal fer-ho en anglès, i parlar sobre/des de alguna de les regions d’interès, si pot ser des d’un país no desenvolupat, millor.
I aquí tenim la “línia editorial”. I qui no s’ajusta a la “línia editorial”, no hi publica, com bé es va demostrar.
D’acord, qualsevol pot crear un agregador i convidar-hi a qui vulgui. Però es repeteix la situació.
És el que tenen les xarxes distribuïdes…
