Deconstructing Catalunya: el català a l’Alguer
Fa uns mesos, la família madrilenya va marxar de vacances a l’Alguer (o Alghero en vernacle illenc/italià), i en David ens comentava el dia a dia de les vacances.
Tot fent el sopar i fent zapping, apareix en Roger de Gracia a TV3, el programa: “Caçadors de paraules”. En Roger estava a l’Alguer, preguntant-se si de veritat es parla català a l’Alguer.
A la informació del programa, ja ho deixen entreveure… “Avançant els resultat, diriem que sí…”…
En Roger volta per l’illa tal i com si fos un excursionista cientifico-custombrista de finals segle XIX / primeries del XX, tot preguntant als alguerencs sobre el “català”…al que els alguerencs responen que de català res, en tot cas, alguerès. Com es diria en espanyol, “la primera en la frente”.
La veu en off, comenta que degut a no se quina situació (des de la cuina no es sent gaire bé la tele), apareixen lingüístes de sota les pedres… tantmateix, aquests lingüístes afeccionats comencen a repartir “a diestro y siniestro”, preguntant al reporter “com es diu això o allò” i corregint en totes i cadascuna de les respostes.
Seguidament, en Roger comenta amb un alguerenc sobre les diferències entre les diferents variants del català, i l’alguerenc respon que de català res. Que el català que es parla al continent, és un idioma mutat i canviat, i que l’autèntic català original, sense variacions, és el que es parla a l’illa (la segona, també “en la frente”).
Un altre habitant comenta que li és molt més facil comunicar-se amb un mallorquí que amb un barcelonès (i van tres en la frente).
I ves per ón, resulta que una paraula vinguda de l’alguerès, l’única que ha entrat dins el Diccionari General de l’amic Pompeu Fabra, és una de les que més demostren el domini i coneixement del català: llumí (suma i segueix). Ves per on, potser no son les coses tal i com ens les venen…
En fí, que parlant de Pompeu Fabra, diu la llegenda que a l’Alguer (o Alghero en vernacle illenc/italià), a en Pompeu el van rebre a pedrades…serà veritat?
