Corridos i rancheras
Diumenge passat, en plena celebració del títol de lliga a Madrid (resulta curiós viure com el Realísimo guanya una lliga a Madrid, no havent viscut una lliga a Barcelona…) mentre sopàvem a un restaurant Xilè-Peruà, van posar la cançó Me muero de La Quinta Estación.
Tot parlant de la història del grup, curiosa, ja que són tres madrilenys que al 2001 van marxar a Mèxic on estan triomfant després d’haver posat música a una telenovela i aconseguir dos discs de platí, tant a Mèxic com als Estats Units, vam començar a parlar dels narco-corridos. Una variant poc coneguda, pero divertidíssima del gènere musical mexicà per excelència: les rancheras i els corridos.
Per a qui no n’hagi escoltat mai, els narco corridos tracten de temes i històries reals, que han passat i passen a la frontera nord de Mèxic.
“Espaldas mojadas” creuant el riu i el desert per a arribar a la “terra promesa”, afers de drogues, venjançes, deutes d’honor, infidelitats i deshonors que s’arreglen amb un revòlver buidat al cos de dos amants…
[audio:http://www.arfues.net/weblog/desvan/music/Morir-Matando.mp3]
Amb aquesta música, s’exalten personatges que a, especialment a l’altre banda de la frontera són tractats de delinqüents, però que alguns els veuen com a herois i benefactors que ajuden a la gent, creen “llocs de treball”, construeixen escoles i ajuden a la comunitat.
El grup més conegut són els Tigres del Norte, grup format als anys 60, compta amb varis discs de platí i or i ha realitzat mil i una gires per tot Llatino-Amèrica i Europa. Sens dubte, són els més coneguts i importants, tant que fins i tot Julieta Vengas els ha fet una adaptació com a tribut.
[audio:http://www.arfues.net/weblog/desvan/music/jaula.mp3]
