Coses que passen un dissabte al matí
Aquest matí m’ha tocat aixecar-me d’hora, ja que havia de portar als pares a l’aeroport, que marxen tres setmanetes al Japó (ja he encarregat el meu ganivet especial per a sushi!!).
En tornar a casa, i després d’anar a la caça i captura de una ració XXL de Nicotina Tabacum amb aditius adictius, he sentit uns cascabells, petards, uns timbals i algú que cantava.
Per a sorpresa i “jolgorio”, resulta que es tractava de la romería rociera de Cornellà que, en el seu periple urbanita, passaven per Esplugues.
Categories:El Blog
em van passar davant de la feina… quina colla d’integristes religiosos. per comptes de vel portaven la bandera andalusa
au salut!
No me’n sé avenir que encara hi hagin tants “fidels” ostentosos… En el meu àmbit vital, no me’n topo mai amb cap, però ja veig que no s’han extingit!!! De fet, la mediàtica cerimònia d’enterrament del Papa anterior ja m’ho va fer sospitar…
Petons, ArnaUH!