2008
Per primer cop en uns quants anys, aquest traspàs ha sigut tranquil. Sense cap altre preocupació que arribar d’hora a casa de l’Ares, en Manu i en Pau. Sense haver de preocupar-se de llogar cases i cuidar-les de destrosses etíliques, sense treballar 40 hores sense dormir jugant-me la pell…
Simplement un cap d’any perduts a la muntanya, i sense cobertura de telèfon. 7 persones i un any per endavant.
I per primer cop, allò d’ “any nou, vida nova” serà real. Amb el 2007 marxa una bona pila de merda i d’incerteses, però també ha estat un any que ha portat coses molt bones.
La trajectòria de l’any resulta curiosa. Ja al gener m’arrivava el meme “Tres razones para irse de España”, després va venir la critica a Poliblocs i la Parlamentaris.info. El Curs d’ètica wikipedística i el naixement d’ Ecoperiódico.
També vaig conèixer al Professor Alextein, amb el que vam intentar crear inteligència artificial, i que és famós, el Professor, pels seus tallers de robòtica solar.
L’inici del viatge al Sionisme Digital i el capítol de “De las naciones a las redes… i finalment, el començament d’un somni.
Algú diría que començar l’any a casa de dues persones que fa any i mig van llençar-se de cap a la piscina sense tenir la certesa de si hi havia aigua és casualitat, però jo no m’ho crec.
La vida és dels intrèpids. Dels que es llencen a la piscina. Els qui es queden a casa, aferrats a falses seguretats, només aconsegueixen això: una falsa seguretat.
Si tot va bé, just d’aquí un mes caminarem per Delhi, buscant nous horitzons i futurs mentres dibuixem nous mapes i cartes de navegació. No serà fàcil, però tampoc és impossible.
Només resta agraïr a l’Ares, en Manu i al Pau que ens deixessin compartir amb ells l’arribada de 2008, un any molt important. I a tú, Meri, gràcies per acceptar ser la meva companya de viatge.
Endavant!
