Tornada a la… ¿¿realitat??
A les 11:36 del matí aterravem a Barajas després de 10 dies de “gira” per Amèrica del Sud. La vista per la finestreta no podia ser més… terrible… un paisatge groc i sec.
De camí a Las Indias per no passar 5 hores tancat a l’aeroport, tot era irreal. Un cop allà, hem retrobat en Marcelo, Alex i Mercedes, un oasi fresquet amb caipirinhas de kiwi en mig de la calor assassina de l’estiu. Passar de Nadal a Sant Joan en 14 hores es tot un shock.
Un cop a Barajas de nou, ja de tornada a Esplugues, al paisatge groc s’hi han sumat les converses de fons. Grogues i seques com el paisatge, buides, sense cap sentit possible, absurdes i avorrides… com si dormissis plàcidament i de cop et tiressin dins un barril d’aigua calenta… i després et fessin passar un control de seguretat…
Si lleva ordenador tiene que sacarlo y po… – Que si, que si, lo se perfectamente. Llevo 20 horas pasando controles.
Ja a Barcelona, l’irrealitat de la tornada s’ha fet més irreal encara. Tot és com una pelicula en 3D, en la que no hi pintes res, pero hi ets vulguis o no. La gent et parla, però diries que ho fan a algú que es troba just 1 metre darrere teu…
Trobo a faltar els cotxes tronats, les “18 cuadras”, la calidesa de la gent al fred de l’hivern, fumar un cigarret a la porta del Mercado de la Abundancia i la misteriosa colita de cuadril…
Sé que necessito dormir, pero aquesta ressaca no es passa ni dormint 24 hores seguides… ta?
Definitivament, em quedo amb l’altra banda del mirall.
