El llibre del futur
Dijous, 17:30. Truquen a la porta…
Arnau Fuentes? – Sip… – Seur.
Amb aquesta misteriosa paraula m’he quedat pensant en si haviem comprat alguna cosa, però no em venia res al cap.
Però en obrir el paquet, sorpresa!! És l’Iliad!!!
Hem corregut a obrir la caixa per veure’l i començar a jugar i a remenar calaixos per a trobar aquella tarja de memòria que sempre corre per casa i que mai saps per a que la faràs servir…
Al principi costa acostumar-se a passar la pàgina amb la barra lateral, però un cop llegida la guia ràpida, el dit ja va sol.
El pas següent ha sigut formatejar la tarja i provar un llibre. L’organització interna encara no l’he descobert, però es que ni m’he mirat com va, copiar i pegar i directe. Però es veu perfectament, l’aparell no pesa res i és súper còmode! Es pot conectar a la xarxa (encara no ho he provat) i posar fins i tot el diari!
Ah, i també resultarà molt util per a llegir al llit i no perdre el punt quan t’adorms… simplement s’engega i et presenta la pàgina on t’havies quedat. És genial.
Amb l’Iliad s’han acabat els dilemes quan marxo fora de casa… quin llibre agafo que hi càpiga a la motxilla i quan torni a casa no estigui absolutament destrossat? A partir d’ara els puc agafar absolutament tots!!!
Això que sembla una tonteria, no ho és, tot i que alguns jerifaltes de l’industria editorial pensin que ,
menuda tontería, ¿quien va a querer llevar 300 libros (o más) en la mochila?
Doncs miri senyor retrògrad. Molta, moltíssima gent. Encara que pensin que el món s’acaba al seu despatx, la seva poltrona, a la seva copa de brandy o al seu puro, n’hi ha que ens movem amunt i avall i que a casa, a part d’altres coses, hi tenim alguns llibres de consulta que a vegades no ens podem endur. A partir d’ara, amb els llibres electrònics, no només podrem consultar el que faci falta, si no que podrem escollir llegir qualsevol llibre de la nostra biblioteca en qualsevol moment. Ah, i amb tapa inclosa, de pell i amb tanca. A casa meva, a això se li deia “edició de luxe”.
I a part, a casa meva no tenim gaire lloc. Poder portar 300 llibres o més a la motxilla, per a molta gent representa la diferència entre poder tenir llibres o no.
I es que, senyors retrògrads, per molt que vostès s’entestin en fer-nos llegir el que volen, n’hi ha que preferim escollir per nosaltres mateixos. Tan de bò les xarxes P2P estiguessin plenes de llibres!!
Espero que algun dia s’adonin que en el moment que la gent comença a copiar alguna cosa, és senyal que aquesta cosa és realment bona i de qualitat, i que això és un bon símptoma, no la causa de tots els mals.
Oh!
Ahir comentava amb en Pere que tinc ganes de fer-me’n amb un! Què tal és? A mi em preocupa (apart del preu) la superfície de lectura… no sé si serà massa petit…
És el Book Edition, oi? El que no té wifi, crec… s’ha de notar en la durada de la batería?
Perdona per l’apretada de preguntes… però ets dels primers que tinc a mà amb una andròmina d’aquestes…
La confiança, ja se sap…
;·)
En quant als retrògrads… suposo que ha de costar molt, però molt, passar d’una indústria ancorada en l’objecte-llibre (que basa els seus beneficis en això) a una indústria que es basi en el servei-llibre, com deia fa uns dies en David.
La pantalla es una miqueta més petita que la d’un llibre de butxaca, 8 polzades. Amb els llibres optimitzats es llegeix perfectament. He provat amb una edició normal sense optimitzar i queda bastant petit, però es llegeix.
El curiós és que alguns llibres optimitzats (més pàgines) ocupen menys espai.
Si, és el Book edition sense wifi. La bateria es espectacular. Tan bon punt va arribar el vaig encendre (menys de la meitat de càrrega, potser un quart) i quasibé va aguantar 5 hores amunt i avall. Aquest matí l’he carregat a tope i ara faré un “battery test” com cal
Fan ganes aquests aparells, la veritat. Però, en aquests moments, jo el voldria més per a llegir articles científics que per a llegir llibres. Per exemple, ahir na MC em va regalar un llibre que seria molt difícil d’escanejar ja que té nombroses il·lustracions. En canvi, els papers sí que són quelcom que imprimeixo i no voldria imprimir. Són tonelades de paper, de vegades, per res.
Amb un Illiad, pots llegir bé un document com aquest?
http://pere.quintanasegui.com/coses/quintana-segui_et_al_2008.pdf
Hum. Per les ilustracions no és problema, si s’escanegen bé (nivells i colors) es veuen perfectament, però en B/N.
Una altra cosa es el paper de l’enllaç. Tal i com està ara resulta ilegible. Però si l’adaptes una mica i li augmentes la mida de la lletra a… posem entre 14 i 16, i si a sobres redueixes la mida del “paper” a un A6, cap problema
L’adaptació és una mica pesada al principi, però s’ha de poder fer tot molt més fàcil i automatitzable…
Així fet a lo bruto i sense gaires miraments, les dues primeres pàgines quedarien així, amb el gràfic inclòs.
El problema és que no puc adaptar aquests PDF. Venen “as is”. No veig com podria modificar-los amb un editor de text, tenint en compte que duen equacions, solen contenir taules complicades, etc. :’(
Pere: a males, es pot fer un HTML. Selecciones tot el text, copypaste a un editor de text, canvies els salts de linia per
i ho graves com .html.
L’ iliad permet augmentar i reduir la mida de la lletra als html. La cosa es que queda només amb una pàgina.
Tinc pendent provar a adaptar-ho a diferents html (capitol1.html capitol2.html…) i provar si funcionen els enllaços…
Manel: vaig provar a deixar el llibre encès… i sense fer res la bateria dura entre 12 i 17 hores. Llegint i passant pàgines calculo que durarà entre 10 i 12