Carta als eurodiputats Raimón Obiols i Josep Borrell
Per si algú encara no se n’ha assabentat, la setmana que vé es debatran al Parlament Europeu les anomenades “esmenes torpede”. En cas d’aprovar-se, aquestes esmenes permetran que una entitat de gestió pugui suplantar al poder judicial en decidir què és legal i què no és legal a Internet.
Des d’Esta Europa NO! es va començar una campanya informativa a principis de juliol, tant pel tema de les esmenes com per la deriva totalitària que està prenent “l’Europa dels Pobles”.
L’Associación de Internautas ha enviat una carta al President del Parlament i la setmana passada es va presentar la campanya conjunta organitzada per Informática Verde, el Partido Pirata, Púlsar i FFII per a aconseguir que el Parlament Europeu voti en contra de les esmenes torpede.
Com a resident i tributari d’ un estat membre de la UE, i com que m’oposo a que els impostos dels ciutadans es facin servir per a espiar-los en benefici d’entitats de gestió privades, he enviat dos cartes als eurodiputats Raimón Obiols i Josep Borrell, dos dels tres eurodiputats socialistes espanyols que van votar en contra de la Directiva de la Vergonya, demanant-los que votin en contra de convertir Internet en un lloc on tots siguem sospitosos i on les entitats de gestió de drets d’autor passin per sobre dels governs.
En primer lloc el voldria felicitar per la valentia demostrada a l’hora de votar contra la directiva de “retorn”, també coneguda com “directiva de la vergonya”. Tant per demostrar clarament l’oposició a la directiva, com per no plegar-se a la disciplina de partit en un tema tan compromès com la directiva esmentada.
I parlant de temes compromesos, m’agradaria comentar el debat i votació sobre el Paquet Telecom que tindrà lloc al Parlament Europeu durant aquest mes de setembre.
En concret, m’agradaria cridar la seva atenció sobre un conjunt de 5 esmenes que no tenen res a veure amb l’objectiu de la legislació que s’està estudiant. *Aquestes esmenes ataquen la llibertat dels usuaris a Internet i amenacen la neutralitat de la mateixa.* Per aquesta raó s’han batejat popularment com “Esmenes Torpede”.
Són les esmenes proposades pels eurodiputats Syed Kamall i Malcom Harbour. La nomenclatura H1, H2, H3, K1 i K2 es correspon amb l’empleada en les votacions del Parlament de la següent manera:
H1 – Esmena 81 de l’Informe Harbour.
H2 – Esmena 112 de l’Informe Harbour.
H3 – Esmena 76 de l’Informe Harbour.
K1 – Esmena 32 del Comitè LIBE a l’Informe Harbour.
K2 – Esmena 27 del Comitè LIBE a l’informe Harbour.
A propòsit de l’Esmena H1.
L’esmena H1 proposa la regulació de les possibles restriccions aplicables a la capacitat dels usuaris d’accedir o de distribuir continguts legals o d’executar aplicacions i serveis legals de la seva elecció, per això, les autoritats nacionals de reglamentació podran adoptar directrius per a establir requisits mínims de qualitat del servei.
La imposició d’aquestes directrius a les operadores que proveeixen l’accés a la xarxa deixa en mans d’aquests últims la decisió sobre quan aplicar o no les restriccions dalt esmentades. També obre la porta (en combinació amb l’esmena K1) a la utilització de “spyware”, una mena de programari espía, per a aplicar aquestes directrius directament sobre l’ordinador de l’usuari (anomenada Informàtica amb Traidoria).
Cal destacar que, tot i estar redactada com una protecció de l’usuari enfront de restriccions abusives, les restriccions que permet ja són, en si mateixes, un abús. L’aprovació d’aquestes esmenes admet com acceptables aquests abusos, i el seu rebuig els deixa sense regulació, però no els impedeix.
A propòsit de l’Esmena H2.
L’esmena H2 promou la col·laboració entre les autoritats nacionals de reglamentació i els sectors interessats en la promoció de continguts legals en serveis i xarxes electròniques de comunicacions. Dita d’altra forma: promou la col·laboració amb les entitats gestores de drets d’autor (la SGAE en el cas d’Espanya, per exemple) per a determinar quins continguts són considerats legals i quins són considerats il·legals.
Aquesta posició de poder (en combinació amb l’esmena H1) podria ser utilitzada indegudament per aquestes entitats, donant lloc a abusos que es convertirien en una forma de censura encoberta i d’eliminació de possibles competidors. Podria, per exemple, utilitzar-se per a desconnectar als usuaris de serveis P2P, tal com ja s’ha proposat a França i al Regne Unit, i com vénen reclamant a Espanya les entitats gestores de drets d’autor, que ja estan negociant pel seu compte amb les operadores telefòniques, saltant-se qualsevol procés legislatiu.
També s’ha de tenir en compte que la LISI concedeix a un òrgan competent no judicial la potestat per a ordenar el tancament d’una web sense intervenció judicial prèvia. L’aprovació de l’esmena H2 atorgaria a l’entitats gestores de drets d’autor, entitats colectives privades, arguments de pes per a reclamar el seu caràcter d’òrgan competent en relació a aspectes judicials.
A propòsit de l’Esmena H3.
Segons diu el text de l’esmena H3, s’ obligaria als proveidors de servei a informar als seus abonats sobre temes com:
- a) l’ús no permissible legalment per part dels abonats dels serveis de comunicacions electròniques, incloent la infracció dels drets d’autor i drets afins;
- b) els usos no permissibles legalment més comuns dels serveis de comunicacions electròniques, incloent la infracció dels drets d’autor i les seves conseqüències i
- c) els mitjans a l’abast dels abonats per a protegir-se contra els riscos per a la seguretat personal, la privadesa i les dades de caràcter personal en l’ús dels serveis de comunicacions electròniques.
No es fa referència en aquesta esmena a si aquesta informació s’enviaria a tots els abonats o solament a aquells als quals se li hagués detectat alguna infracció relativa als punts a), b) i c). La segona possibilitat (no menyspreable si, d’acord amb el suggeriment de l’esmena K1, s’imposa la instal·lació de spyware en l’ordinador de l’usuari), significaria una intromissió en la intimitat de l’usuari sense autorització judicial prèvia, situació similar a la provocada a Espanya fa anys per la coneguda com Llei Corcuera o Llei de la Puntada en la Porta, que finalment va ser derogada per incostitucional.
Tenint en compte que:
- l’intercanvi, sense ànim de lucre, d’arxius per P2P a Espanya constitueix, a tot estirar, un il·lícit civil
- els proveïdors d’Internet haurien de controlar d’alguna manera si l’usuari està usant P2P
- l’avís a l’usuari al final el paga l’Administració
Podem concloure que amb l’esmena H3 estem configurant el primer “strike” de la Guillotina Digital de Sarkozy, pagat amb diners públics per a benefici d’una entitat privada.
A propòsit de l’Esmena K1.
L’esmena K1 està relacionada amb la instal·lació obligatòria de “spyware” en els ordinadors dels usuaris. Aquesta mena de programari informa de totes les activitats de l’usuari a la xarxa, sense el seu coneixement ni consentiment.
Permet que es puguin aplicar mesures tècniques per a detectar, interceptar, o prevenir infraccions de drets de propietat intel·lectual, amb l’única condició que no afectin a la competitivitat del mercat intern.
Per a prevenir aquestes infraccions, els usuaris han de ser monitoritzats per programari. Aquest programari, el “spyware obligatori”, controlaria aquestes infraccions de propietat intel·lectual, convertint-se en un “policia” o “jutge” que decideix què et pots descarregar i què no.
Diu el text de l’esmena K1 que no han d’imposar-se requisits obligatoris als ordinadors, ni tan sols amb la finalitat de prevenir drets de propietat intel·lectual. És a dir, que la prevenció de drets de propietat intel·lectual no ha de donar lloc a que s’imposi la compra de determinats ordinadors. En altres paraules, que no poden obligar-te a comprar un determinat model de PC (o un determinat Sistema Operatiu),
sinó que el control de drets de propietat intel·lectual es podrà fer en qualsevol tipus d’ordinador.A propòsit de l’Esmena K2.
El text de l’esmena K2 diu que es podrà processar el tràfic d’una xarxa per “raons de seguretat”.
En si mateixa, aquesta esmena deixa oberta la porta a qualsevol interceptació de dades que es faci sota “raons de seguretat”. A la pràctica, són les companyies proveïdores d’Internet les quals realitzaran aquest filtrat. Feina que correspon a les forces de seguretat.
Combinada amb K1, obre la porta al control automàtic d’aquestes dades, mitjançant spyware.
En resum, l’aprovació de les esmenes “torpede” convertiran a tots els usuaris d’internet en sospitosos, crearan una Internet pobra que propiciarà un empobriment de les llibertats, donant facilitats a un debilitament dels drets i de la democràcia, tot facilitant el camí al totalitarisme.
Com a ciutadà preocupat per la darrera deriva cap a una Europa totalitaria, m’agradaria comentar amb vostè aquest delicat tema, i demanar-li que s’oposi a l’aprovació d’una internet europea on tots siguem sospitosos.
Li agraeixo enormement el temps que ha dedicat a llegir aquest missatge, i quedo a la seva disposició per a qualsevol pregunta o comentari.
Atentament,
Arnau Fuentes Esteller
