And now, bring me that horizon….

L’eurodiputat Ignasi Guardans és una persona a la que admiro.

Des del juliol de 2007, en que va començar la seva odissea pel tema dels controls de seguretat als aeroports.
Passant per quan es va declarar el foiegras arma terrorista o el petit reportatge estiuenc anomenat “Les sabates d’en Guardans” i fins a arribar la setmana passada, en que es va publicar la llista secreta d’articles prohibits.

Malgrat tot això, i com que no tots hem de pensar igual, hi ha dos temes importants en els que discrepo. I força. I per això m’entristeix tant haver d’escriu-re aquest post.

El primer es que un eurodiputat abanderat de la llibertat, al menys als aeroports, defensi la directiva de la vergonya dient que

Aquest text protegeix millor els immigrants irregulars a molts Estats membre, mentre permet a d’altres com Espanya mantenir unes garanties superiors.

No entenc com “detenir retenir sense proves judicials als inmigrants indocumentats durant 18 mesos” és sinònim de protecció. Com no sigui contra la pluja i el vent treient-los del carrer i posant-los a tots a dins de cel.les amb calefacció i cafè calent, no ho entenc.
Ah, que 18 mesos és demagògia. Que són 6 i fins a 18 amb mandat judicial. Acabaramos! Això ho canvia tot!! Si el jutge només ha d’entrar a partir del mig any, sigui. Així alleujarem els jutjats, que prou feina tenen.

L’altra cosa en que discrepo, i aquesta m’emprenya foŕça però en un sentit diferent, es en la posició de l’eurodiputat respecte a la directiva de telecomunicacions i les seves esmenes.

Avui mateix, al Parlament Europeu, Ignasi Guardans s’ha posicionat a favor de les esmenes que faràn que Internet sigui considerada un niu de pirateria i tots els seus usuaris delinqüents.
Unes esmenes que farien salivar a l’STASI, ja que deixaran la porta oberta a que qualsevol “òrgan competent” pugui ordenar el monitoratge de comunicacions i el tràfic d’internet de qualsevol ciutadà europeu, sense l’intervenció de cap jutge. A algú li sona? Com els 6 mesos, exacte. A ningú li sona res més?

Unes esmenes que, d’aprovar-se, permetràn que les societats de gestió de drets d’autor puguin auto-denominar-se “organs competents” i decidir què és legal i què no és legal a la xarxa, passant per sobre del poder judicial (ni sis mesos, ni deu, ni divuit) i desconectar d’Internet a aquells usuaris reincidents.

l’Ignasi Guardans ha dit a la seva intervenció d’avui que es necessita una resposta equilibrada. Que s’ha de protegir tant a la cultura com als usuaris, i que espera que la votació no es contamini per pressions externes.

Estic entenent que la falsa propietat intelectual disfressada de “cultura” puntua igual o per sobre dels ciutadans europeus en termes de drets i protecció?

De veritat, senyor Guardans, després de tot allò de la transparència, com pot dir tranquilament que no li agrada que els ciutadans europeus escriguin als seus representants per a demanar-los que no els converteixin el sospitosos? Quina transparència és aquesta!! Han sigut els ciutadans europeus els qui han atorgat la seva representació als eurodiputats, però això no vol dir que aquests tinguin carta blanca. Si no li agrada que “pressions externes” consistents en ciutadans, que per cert li paguen el sou, parlant amb els seus representants polítics, influeixin en les decisions del parlament, crec que faria bé de replantejar-se la seva professió. Aquesta concepció de la transparència m’espanta.

M’he permès de copiar un parell de frases del propi blog d’Ignasi Guardans per acabar, i es que, senyor Guardans, amb la directiva de telecomunicacions no està en joc el dret a baixar pelis o música, sinó el dret a ser tractats com a ciutadans en tota circumstància. També a internet.

I si, l’Europa oficial està lluny dels seus votants i dels ciutadans. Actituds com considerar intervencions ciutadanes com a “contaminació” no fan res més que augmentar aquesta distància i demostrar, un cop més, que l’Europa oficial està trencant de forma unilateral el contracte establert amb els seus ciutadans.