El CAC i la regulació d’internet
Després de la visita llampec a la millor botiga en obres del món, un munt de feeds atrassats. Un d’ells, toca els nassos.
Resulta que el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha proposat que aquest organisme assumeixi les competències d’una futura regulació d’Internet:
Preveient les majors competències que ofereix el nou Estatut en aquesta matèria, Carbonell ha explicat en una entrevista a l’ACN que aposta per una regulació de la xarxa que garanteixi l’accés universal a la banda ampla i la no discriminació de continguts, en sintonia amb el concepte anglès de ‘net neutrality’.
Algú hauria d’explicar al senyor Carbonell que la neutralitat de la xarxa implica no regular-la, ja que un cop s’estableix una regulació, i per molt que sigui un òrgan “independent” cosa que de la que dubto profundament, la neutralitat desapareix.
Després de la presumpta benevolença de pretendre garantir l’accés universal a la banda ampla i no discriminar continguts podria venir una croada contra els continguts “vulgars” o simplement inapropiats per als consellers que, recordem, els designen els diferents partits polítics del Parlament de Catalunya.
L’accés universal a la banda ampla és un dret que s’hauria de fer efectiu, però no es necessita regular el que hi ha dins la xarxa per garantir-ne l’accés.
Garantir la “no discriminació” dels continguts és un pur eufemisme, hipòcrita. Amb l’excusa de “defensar” als menors i impedir que vegin continguts inapropiats o esdevinguin víctimes d’algun pederasta, s’alimentarà la regulació dura que ja estem veien a diferents punts per Europa, i les “autoritats competents”, com el CAC, tindran potestat per clausurar aquells continguts que no creguin convenients, sense necessitar cap tipus d’ordre judicial.
Un cop es té la paella pel mànec, és molt difícil renunciar al poder que atorga.
La resposabilitat de la privacitat de les persones recau en elles mateixes, i en el cas de menors, recau en els pares o tutors legals. Mai cap organisme ni cap estat es pot erigir en salvador, ni molt menys defensar cap mena de regulació arbitrària adduint que “és per la nostra pròpia seguretat”. Menys quan aquest organisme és famós per la arbitrarietat de les seves accions.
Personalment, li recomanaria al senyor Carbonell la lectura de La Sociedad de Control. És més, dilluns li penso enviar un exemplar, a veure si així entén què vol dir la “neutralitat de la xarxa”.
