Pressa per jubilar-se
Des de fa un temps, certs sectors de la blogsfera semblen decidits a matar els blogs, ja que Facebook i Twitter els fan massa antiquats (it’s so 2004…).
El més divertit de tot això es que els mateixos que aposten per la superació del 2004 són els que van arribar a la xarxa aquell mateix any.
Però a part de divertit, el més curiós és veure com el món llatí compra sense mirar tot allò que ve del món angloparlant, i aquí s’inclou el vaticini de la mort o la jubilació de la blogsfera com a talper part de… Facebook!?.
No és per res, però aquests debats, juntament amb el de per què Google ja no es el que era, estan més que superats (it’s so 2006…)
Facebook no és res més que el que el seu nom indica: un llibre de cares. Pots trobar antics amics, veins, coneguts, o fins i tot al quiosquer de la cantonada o al que et ven els xurros el diumenge al matí. I?
Tot això del Facebook em transporta, com no, al 2004, quan tenir un blog volia dir que molaves molt. El guayserío fantasma descobria la xarxa i, en poc temps, tenir un blog representava poc més que ser un més del munt. Myspace va destapar l’olla de les xarxes socials fàcils. La resta, més del mateix. Aplicacions fàcils, sense necessitat de grans requeriments tècnics i que consistien, i consisteixen, en coleccionar amics com si fossin cromos, en relatar qualsevol cosa que s’estigui fent al moment… en un concurs de popularitat.
Que es vulgui comparar la blogsfera amb la guaysfera per “densitat” de persones que conecta… que voleu que us digui. Tenir d’amic al xurrer de la cantonada i veure les fotos del procés d’elaboració dels xurros pot ser interessant… per un dia. Els llaços que crea la blogsfera són molt més forts, produeixen converses molt més interessants i, per cert, si la blogsfera ha de jubilar-se al 2009, Twitter va morir el 2007.
