Protestantisme i legislació europea
El sistema de legislació europea és bastant curiós. Uns senyors de nom Comissió Europea, posats allà sense passar per cap procés electiu a menys que acceptem “assenyalar amb el dit” com “procés electiu”, redacten una sèrie de mesures anomenades “Directives Europees”, que després passen al Parlament Europeu que les aprova o no.
Aquestes Directives són d’obligat compliment per a tots els estats membres, que han de traslladar-les a la seva legislació local, en el cas espanyol, mitjançant una llei redactada, discutida i aprovada al Congrés.
Hi ha directives sonades, com la de les patents de programari o la que va comportar l’aparició de la LSSI-CE, derivada després cap a la LISI o la directiva de retorn d’immigrants.
Doncs ara, els legisladors europeus s’han tret de la màniga una nova directiva que limita l’ús del material pirotècnic, prohibint la celebració d’actes amb foc si no tenen una distància mínima de 30 metres respecte als edificis, i que també diu que el públic ha d’estar com a mínim 15 metres allunyat del foc.
La diferència cultural és enorme. Per tota la península, les festes populars estan lligades íntimament al foc. Des de les fogueres de Sant Joan als correfocs, les falles o el paso del fuego. Però com que un ve d’on ve, em centro en els correfocs i la Patum de Berga.
Potser per als legisladors del nord d’europa, que hi hagi gent que es vesteixi de diable, agafi un pal amb una carretilla encesa i comenci a córrer pels carrers, els sembla una bestiesa. Però que hi hagi gent que persegueixi als diables pel carrer, segurament els causi algun curtcircuit. I segurament, si presenciessin un salt de plens a Berga no dubtarien en qualificar als milers de persones congregats a la plaça de bàrbars.
Legislar i prohibir alegrement sobre una cosa que ni es coneix ni s’entén diu molt, tant dels òrgans legislatius europeus com dels locals. Els primers per ni tan sols parar-se a pensar com afecta la seva legislació sobre una cultura popular amb més de 700 anys a l’esquena. Dels segons, els legisladors locals, tant del Gobierno de Ejpaña com les diferents administracions autonòmiques, diu molt de la seva ànsia per ser acceptats per una cultura protestant que no té absolutament res a veure amb la nostra.
En el seu afany per civilitzar aquestes costums bàrbares i perilloses de ballar envoltats de foc, algú els hauria de recordar als legisladors nord-europeus que els bàrbars, històricament, no som els del sud, si no ells. I precisament amb l’arribada dels bàrbars, el món va conèixer una de les seves èpoques més fosques. Algú va prenent nota?
