I want to be a neo-luditte
La setmana passada va ser un desastre. Després set anys donant la brasa, de decidir-nos per un petit Acer per la Meri i que per fi donés el salt al software lliure… al moment de substituir Linpus per Ubuntu la cosa va petar i el petit acer no és capaç ni d’arrencar una sessió “Live” de cap distribució… ni tan sols de recuperació del gestor d’arrancada.
Des del dimecres hem provat de tot… epinefrina, desfibrilador, massatge cardíac i respiració assistida… però res. I enlloc he trobat ajuda. I per si fos poc, el CD de recuperació que ve a la caixa tampoc funciona. Errors del GRUB, de crc, cursors parpellejants i pantalles negres.
Em rendeixo. Per primera vegada, he sigut incapaç de recuperar un ordinador… amb lo fàcil que era arrencar amb un disc de W98 i fer un fdisk mbr…
En fi, demà l’enviarem de tornada i a esperar… però em queda l’espineta clavada… la venjança arribarà….
Actualització: Òbviament el títol segueix la conya d’una cançoneta divertida:
No crec que estimar les coses senzilles et faci neo-ludita.
Pel que fa als ordinadors amb linux, molts porten drivers privatius i no funcionen amb distribucions estàndard.
http://bits.quintanasegui.com/arxius/2008/12/30/canonical-aixi-no-es-fan-les-coses/
http://bits.quintanasegui.com/arxius/2008/12/30/dell-sells-ubuntu-boxes-that-cannot-run-ubuntu/
francament, crec que això és molt dolent per linux en general, ja que et venen gat per llebre.
Hum. El títol era de conya, però em vaig oblidar de comentar-ho
La cosa és que la setmana passada vam instalar la mateixa Ubuntu, des del mateix USB i va funcionar tot bé a la primera