Les 12 proves
Dilluns, 12 del matí. Ma mare i jo quedem a La Campana per a fer el canvi de nom de la furgoneta. Com en una visita prèvia ja ens vam informar, tenim un formulari i les instruccions, que diuen que hem d’anar a una oficina de la Caixa del Penedès a pagar 50€.
Fem una visita a una altra entitat bancaria per a aconseguir els 50€ i després d’arribar a la caixa de destí i fer la cua, ens diuen que no, que com que és un “turismo mixto adaptado” hem d’anar a Gran Vía 184 sobreàtic.
Pujem a Gran Via 184 sobreàtic i ens trobem un pis gairebé buit amb dues taules amb els corresponents funcionaris.
-Bon dia, venim a fer el canvi de …
-Els DNI, la ITV i el permís de circulació del vehicle…
-Tingui tingui…
- el funcionari tecleja unes coses-
-Molt bé, son 248€ que han de pagar a qualsevol caixa…
-Arnau i Mercè amb cara de pasmat-
Baixem del sobreàtic i sortim al carrer, fem una volta a veure si trobem una oficina de La Caixa, que trobem al Pg. Zona Franca. Després de la cua, paguem els 248€. Tornem a Gran Via 184 (bis, segon pis). Agafem el numero i esperem el nostre torn. Quan arriba, saludem sarcàsticament a la funcionaria i li entreguem el formulari que ja portavem de casa (je je). Ella el mira i diu:
-Son 50 euros.
-paguem-
-Primera planta, ventanilla 15.
-Arnau i Mercè fan un comentari sobre fer l’imbècil i perdre un matí-
Baixem al primer pis i ens dirigim a agafar el numero per la finestreta 15… sense èxit, fins que preguntem a d’altres ciutadans en situació similar, que ens indiquen amablement que només s’ha de fer cua. Fem cua i quan ens toca, li entreguem els formularis al funcionari. Els mira i dirigeix la mà a l’escriptori, on només hi ha una maquineta d’imprimir números. Cap ordinador, cap pantalla, cap llibreta… només una màquina que imprimeix números, com al segon pis…
Amb el numero a la mà ens dirigim a la sala d’espera, engalanada amb dues enormes càmeres de vigilància. Suposo que com és la prefectura de trànsit, els sobrarien càmeres d’autopista i les van posar allà.
Quan ens toca, correm a la finestreta i presentem, altre cop, tots els formularis, rebuts, DNIs, passaports i certificats acumulats durant les dues darreres hores a un altre funcionari que, amb cara de necessitar una dosi d’atac d’All Bran(tm), tecleja un parell de coses, posa un paper a l’impressora, posa un segell a un dels formularis, recull el paper de l’impressora ens el dona i ens engega prement un botonet, seguit d’un sonor MEEEEC.
Proves superades i 300€ pagats per tal d’alimentar tota la trepa de funcionaris-que-només-donen-números i altres paràsits. Llàstima de crisi…
