Postcapitalisme de saló
Segurament algú recordi a Enric Duran. Si, aquell “activista” que l’any passat va estafar mig milió d’euros mitjançant una empresa fictícia, va fer servir part dels diners per editar un únic exemplar de “Crisi” i després va exiliar-se per evitar ser detingut.
Doncs avui dimarts surt una nova publicació anomenada “Podem”, on en Duran, que ja ha tornat a casa després que el jutge arxivés les quatre denuncies per estafa, cosa que segons ell ha causat la poca visibilitat del seu cas (i no que la seva estafa de calderilla no arribés ni a la sola de la sabata del Mestre), proposa un plà d’acció “postcapitalista”. El que sorprèn es que, tot i el mig milió d’euros estafat (i unes vacances pagades de sis mesos…), 100.000 exemplars de la publicació de demà els han pagat persones anònimes.
A la revista, es veu que en Duran proposarà que el proper 17 de setembre tots els ciutadans traguem els estalvis dels bancs i deixem de pagar préstecs i hipoteques. A això cal sumar-hi deixar de treballar per “empreses capitalistes” i no pagar els rebuts dels serveis d’aigua i llum.
Ah, i també està escrivint un llibre en el que aposta per l’abolició de la banca. D’aquest llibre en Duran no en veurà un cèntim, però no perquè sigui anticapitalista o perquè no cregui en els drets d’autor, si no perquè n’ha renunciat a favor del col-lectiu Crisi.
Els bancs tancats, però els euros… a la butxaca d’en Duran.
