Feliç MMDCCLXII!!
Durant la Guerra de Troia, un exèrcit grec va travessar el mar Egeu per a arribar a la costa nord-occidental d’Àsia Menor, on es trobava la ciutat de Troia. Després d’un llarg setge, els grecs van prendre la ciutat i la van incendiar. De la ciutat en flames (diu la llegenda) va escapar un dels més valents herois troians: Eneas.
Amb alguns altres refugiats va salpar en vint vaixells a la recerca d’un lloc on construir una nova ciutat que reemplacés a la qual havien destruït els grecs. Després de moltes aventures, va desembarcar en la costa septentrional d’Àfrica, on acabava de ser fundada la ciutat de Cartago, sota la conducció de la reina Dido.
Aquesta es va enamorar del bell Eneas, i, per un moment, el troià va pensar a quedar-se a Àfrica, casar-se amb Dido i convertir-se en rei de Cartago. Però, segons el relat, els déus sabien que aquest no havia de ser el seu destí. Van enviar un missatger per a ordenar-li que partís, i Eneas (que sempre obeïa als déus) va marxar corrents, sense dir res a Dido.
La pobra reina, al veure’s abandonada, es va suïcidar presa de la desesperació.
Eneas, després d’abandonar Cartago, va arribar a la costa sud-occidental d’Itàlia, on governava un rei anomenat Llatí que, suposadament, va donar el seu nom a la regió, al poble i a la seva llengua. Eneas es va casar amb la filla de Llatí (havia perdut la seva primera dona a Troia), i després d’una breu guerra amb ciutats veïnes es va imposar com governant del Lazio.
El fill de Eneas, Ascanio, va fundar Alba Longa trenta anys més tard, i els seus descendents la van governar en qualitat de reis. La llegenda no es deté aquí. Es diu que un rei posterior d’ Alba Longa va ser desposseït del tron pel seu germà petit. La filla del veritable rei va donar a llum a dos germans bessons, a qui l’ usurpador va ordenar matar perquè no li disputessin el govern de la ciutat quan creixessin. Per això, els nens van ser col·locats en una cistella, que va ser llançada al riu Tiber.
L’ usurpador va suposar que moririen sense que ell hagués de matar-los realment. Però la cistella va encallar a la costa, a uns 20 quilòmetres de la desembocadura del riu, al peu del que més tard seria anomenat el turó Palatí. Allí els va trobar una lloba, que es va fer càrrec d’ells. Algun temps més tard, un pastor va trobar als bessons, els hi va robar a la lloba, els va portar a la seva llar i els va criar com fills seus, anomenant-los Ròmul i Rem.
Ja crescuts, els bessons van conduir una revolta que va expulsar l’ usurpador del tron i va restablir al seu avi, el rei legítim, com a governant d’ Alba Longa. Després, els bessons van decidir construir una ciutat pròpia als marges del Tiber. Ròmul volia establir-la al Turó Palatí, on havien estat trobats per la lloba. Rem va proposar el turó Aventí, a uns 800 metres al sud. Van decidir consultar als déus. A la nit, cadascun es va plantar al turó que havia triat i va esperar els presagis que portaria l’ albada. Tan aviat com l’albada va il·luminar el cel, Rem va veure passar volant sis àguiles (o voltors). Però a la posta del sol, Ròmul n’havia vist dotze.
Rem va sostenir que havia guanyat perquè les seves aus havien aparegut primer; però Ròmul va dir que les seves aus eren més nombroses. En la lluita que va seguir, Ròmul va matar a Rem, i després va començar a construir al Palatí les muralles de la seva nova ciutat, sobre la qual governaria i que va anomenar Roma en el seu propi honor. ((Isaac Asimov: La república romana))
Avui, 21 de Març, es celebra el MMDCCLXII Ab Urbe Condita, aniversari de la fundació de la ciutat eterna, Roma des d’on va sorgir la nostra civilització. Bon any a tothom!
