And now, bring me that horizon…

Durant tota la Protohistòria (segles VI a III a.c.), a la zona dels Apenins itàlics, es va perpetuar una economia basada en el bestiar, heretada d’una civilització de pastors semi-nòmades. En èpoques de mala collita, d’epidèmies del bestiar o un excés de població, aquests pobles consagraven una part dels seus joves a Marspiter. Els entregaven armes i els expulsaven de la tribu en arribar la primavera, per tal que marxessin a trobar un nou lloc per viure, ja fos fundant una colònia o subjugant als habitants dels nous territoris que exploraven.

Aquests joves marxaven sota els símbols de Marspiter, el llop, el pica soques i el bou.
Segons algunes fonts (Religión Romana: Historia política y psicològica), Marspiter era el protector dels camps, animals i persones contra malalties i prediccions adverses, cosa que pot portar a interpretar .

Amb el temps, la deïtat/numen sabina Marspiter evoluciona a Mars (Mart), que engendra els bessons Ròmul i Rem. Després que els bessons fossin abandonats al Tiber, una lloba, animal associat a Mart, els alleta i els cria.

Al ser el pare llegendari del fundador de Roma, Mart passa a formar part de la primera Tríada Capitolina, juntament amb Júpiter i Quirinus (un numen sabí que després es va associar al mateix Ròmul), tot i que amb el temps i l’influència etrusca, va ser substituït per Minerva.

El deu de la guerra romà va donar nom al tercer mes de l’any. Des del primer dia del més de Martius es celebraven les Feriae Marti, festivals i celebracions en el seu honor que culminaven el dia 23, equinocci de primavera, quan es celebrava el Tubilustrium, la preparació ritual de les armes i objectes de guerra per l’immediat començament de la temporada militar.
L’estació de guerres durava fins al següent equinocci, a l’octubre, que era quan es celebrava l’ Armilustrium, un ritual de purificació i neteja de les armes de les legions que retornaven a casa a l’hivern.

Mart era un dels deus més poderosos i venerats pels romans. Com a Deu de la guerra, tenía múltiples representacions. Mars Ultor (Mart Venjador) per exemple, tenía un temple dedicat per Cesar August com a agraïment per la derrota dels assasins de Juli Cesar, però ja amb anterioritat, també apareixia com Mars Gradivus, el que precedeix l’exèrcit a la batalla. Precisament, una de les figures més importants a la legió, el vexilarius o portaestendard, anava cobert amb una pell de llop.

El llop s’associa a la mort, els inferns i al descens cap a la foscor iniciàtica. Condueix als morts, però també a les ànimes dels vius, pel camí adequat i evita que es perdin.
El vexillum o estendard de les legions no només tenien funcions d’assenyalar la posició al camp de batalla. Els legionaris morts en combat seguien vinculats al seu vexillum, que era objecte d’ especial veneració a tots els campaments, ja que els companys morts en una batalla seguien a l’estendard, guiant i ajudant als vius en la següent. Per això, el vexillarius era escollit amb molta cura, ja que havia de protegir feroçment l’ensenya. I per això una de les pitjors coses que podia passar a una legió era perdre, o que els robessin, els estendards.