Spime reloaded
Bruce Sterling, creador del neologisme spime, es pregunta cinc anys després de publicar “Shaping Things“, el llibre que va inspirar la nostra marca de roba-spimetitzada i influir en l’aparició del vi-spimetitzat, si la seva teoria era correcta o no.
El video costa una mica de seguir pel so deficient i diapos inexistents…tot i que n’hi ha algunes disponibles
Tot i les dificultats, el que diu Sterling resulta interessant. La falera humana per etiquetar coses arriba a la fractalització (per complexitat, no per bellesa) si parlem d’spimes, i d’això en dono fe. Primer s’ha de definir què és una cosa = categories i sub-categories fins a arribar a terasub-categories. I quan acabes, comença a relacionar coses i objectes i a definir què poden fer…
A part, i a banda de ser una cosa really cool que serveix per fardar, combinats amb el fabbing els spimes poden representar una possibilitat de futur en components, reciclatge i la gestió de residus, un dels problemes greus que s’hauran d’afrontar tard o d’hora. Curiosament, aquesta faceta, la física, és la que menys s’ha desenvolupat.
La nostra visió contemplava aquest tema. Mentre la majoria d’objectes es devaluen amb el temps, la nostra roba-spime s’enriquia d’informació amb les vivències de la roba, re-valorant-se amb cada salt, fins que en arribar al final de la vida útil, el que quedava per al ‘mercat de segona mà’ era més l’història de la peça de roba que no pas la peça mateixa.
La idea segueix vigent, i és bona i aplicable, però quan a part de treballar amb bits, ho fas amb àtoms, la cosa es posa difícil.
