Islàndia i el mil·lenarisme
L’ Economist és, en principi, un diari seriós. Per això em deixen un pel intrigat aquest parell de visions del ‘problema del volcà‘.
Que l’humanitat necessita epidèmies de tan en quan és de tots conegut. La SARS, la grip aviar, la grip porcina, la grip tocina, la grip nova i la grip A ens han preparant successivament fins que algú de dalt es va parar a pensar el que molts dels de baix ja teníem assumit: n’hi ha per tant?
L’erupció del volcà ha omplert la vacant que havia deixat l’alarma sanitària de fa poc menys d’un any. Un nou perill invisible i una nova resposta espectacular de les autoritats reguladores. Si ha sigut desproporcionada escapa al meu enteniment.
El que ens ha ensenyat és que podem, i hauríem, de ser més eficients. Tots aquests milions d’executius que es dediquen a saltar de hub en hub, podrien fer el 75% de la seva feina per videoconferència, deixant el tràfic aeri lliure per al que realment fos necessari, estalviant diners a les seves empreses i el consum desproporcionat de combustible.
La natura, per a ser dominada, primer ha de ser obeïda. No val dir que la natura castiga la nostra supèrbia amb erupcions, inundacions i esllavissades que destrueixen barris sencers. Si es construeix un barri, de forma precària i sense cap seguretat, a sobre una riera, el més normal és que, quan plogui, la riera faci la seva feina.
I una erupció no posa en entredit la globalització, si no que assenyala la tonteria d’arribar a un aeroport, fer una reunió d’una hora a una sala del mateix aeroport, i després agafar un altre avió a l’altre punta del món per a repetir el cicle.
La resta son bajanades mil·lenaristes.
