Per què no faig servir el transport públic per anar a la feina
Ahir tornant a casa vaig escoltar un anunci en el que nens i adults ajudaven al planeta a estalviar emissions de CO2 emprant el transport públic per anar a treballar o a l’escola.
Avui he llegit un parell de blogs on es parla del Bicycle to work Day.
Deixant de banda el repelús que em provoca el concepte ajudar al planeta a estalviar emissions, un pensament.
Si pogués, jo també aniria a treballar en transport public. De fet, podria fer-ho, sortint dos o tres hores abans de casa per agafar un autobús des de Molins de Rei a Pallejà, anar a l’estació el i agafar un tren fins a Martorell. Un cop allà, agafar un altre autobús fins a Esparreguera i caminar mig poble.
També podria agafar el tren de Molins a Martorell i allà esperar l’autobús.
I finalment, en una variant de la primera opció, podria anar en autobús fins a Pallejà, d’allà en tren fins Olesa de Montserrat, on canviaria el tren per l’aeri, que em deixaria a un descampat d’Esparreguera per caminar 3/4 de poble, excepte en el cas que bufés el vent. Si hi hagués vent i l’aeri no funcionés, sempre quedaria l’autobús que va d’Olesa a Esparreguera i que passa, crec, cada hora.
I per tornar, a les 21h de la nit, viatge invers comptant que molts d’aquests transports canvien la freqüència de pas o deixen de funcionar a partir de les 20h.
Sortir de casa a les 11 del matí i no tornar fins prop de mitja nit no entra en els meus plans més propers (ni més llunyans), així que si volen que fem servir el transport públic, que en millorin la xarxa més enllà de Barcelona i la seva àrea d’influència més immediata, i que es deixin estar de xantatge emocional i d’intentar fer-nos sentir culpables per “contaminar”.
Jo vaig també intentar d’anar a treballar en tren + bici, però fent-ho així tardava 12 hores entre que sortia de casa i tornava pel vespre.
Intentem doncs millorar els horaris i el servei, no t’has de sentir culpable home, ja que agafar el cotxe no es incívic, agafar el transport públic es un activisme.