Per què Spain is Different? Capítol 5: dels feyts diferencials als espectacles piromusicals
Gràcies a Fernando III, el Reyno de Castilla va aconseguir una de les seves gestes més grans: aconseguir conrear alguna cosa en un lloc que, originalment, havia estat un bosc frondós i verge, després havia estat reduït a cendres i, finalment, poblat amb cabres. I ho va fer gràcies amb un nou invent: l’immigració massiva. Que què van aconseguir conrear? Una mena de nap raquític…
Nadiu de León treballant de forma ilegal a prop de Granada
Sense la seva medicina, Granada estava condemnada.
Meanwhile una mica més al nord, un tal Martí, descendent de lo Rei Jacme, va pensar que havia de ser honest, i si li tirava més el rotllo religiós, havia de ser cast, conseqüent i no tenir fills. Així que Martí l’Imbèci… emmm… l’Humà, va morir sense descendència després d’una nit infernal, en que va rebre la visita d’ una delegació que li va demanar, davant notari, que els cedís el dret a decidir qui el succeiria.
Al matí següent algú es va adonar que un dels testimonis tenia el carnet caducat o hi havia hagut qualsevol defecte de forma, així que van tornar tots a entrar a la cambra del Rei, que fart de la presència de funcionaris torracollons va decidir morir-se i deixar el marrón a algú altre… avui fa 600 anys i tres dies.
Els comptes catalans, versats en l’honor, la paraula i el pactisme instaurat per Jacme , van anar de legals. Però els Castellanolleonesos, més versats en l’art del business després de més de quatre segles regentant tinglados turístics per europeus borratxos, es van adelantar i van plantificar un nou hereu: Ferdinando II, infante de Castilla, Duque de Peñafiel, major terratinent de Castella i rei de facto.
Ferràn II va ser declarat hereu de la Corona d’Aragó mitjançant la sagrada votació del Compromís de Casp. El fet que la declaració com a hereu fos abans que es realitzés la votació pròpiament dita constitueix, sens cap mena de dubte, el Miracle de Ferdinando II. Aquest miracle va ser obrat, segurament, per Sant Vicent Ferrer que, abans d’emigrar a India va obrar uns quants miracles més, consistents en la conversió miraculosa de milers de musulmans, jueus i fins i tot algun cristià despistat, just després de ser amenaçats amb una mort lenta, violenta i dolorosa causada per estris metàl·lics, punxeguts i/o espectacles piromusicals.
Vicent Ferrer convertint un jueu a l'estil tradicional bíblic
Que després l’entenguessin teutons i normands és tema de controvèrsia, amb algunes opinions segons les quals aquest fet seria gràcies a la pràctica de la bruixeria.
Un cop Ferràn II es va convertir en Ferdinando N+1 d’Aragó, Catalunya, València, Mallorca, Nàpols, Dos Sicílies et Jerusalem, va conèixer a Isabel I, princesa d’Astúries i hereva del Reyno de Castilla, tots dos van decidir que seguirien les tradicions començades segles enrere. Així que primer van aconseguir una butlla papalicia falsa que els eximí de cremar eternament a l’infern per fornicar sent familiars de 3er grau (sembla que Isabel era una fervorosa i caritativa seguidora de les ensenyances cristianes que prohibien explícitament el sexe pre-matrimonial), i després es van casar en secret.
Després d’inventar Espanya, els nous reis volien fer bé la feina. Per això van contractar els serveis d’un tal Tomás de Torquemada, un frare dominic nebot d’un cardenal i descendent de jueus conversos. Els reis van demanar a Torquemada que dissenyés un pla per a que el seu nou país s’integrés de ple a Europa.
En Tomas va decidir aprofitar una branca de l’Administració Publica aragonesa anomenada “Inquisició”, creada uns 300 anys abans amb l’únic objectiu de cremar vius al màxim nombre d’ habitants del sud de França.
Després de canviar-li el nom a Inquisición Española, i del misteriós (o miraculós) assassinat de l’inquisidor anterior Pedro de Arbués, atribuït a una banda d’heretges i jueus, Tomás de Torquemada es va convertir en Inquisidor General, martillo de los herejes, luz de España, salvador de su país y honor de su orden, amb poder sobre la vida i la mort de tots els habitants del Reino de España.
Torquemada, que era un home molt viatjat i amb una àmplia cultura, es va apropiar del discurs que va fer Ricard IV d’Anglaterra quan marxava a les croades, modificant-lo una mica:
I Déu va dir “Estimeu als vostres germans… excepte si son jueus. En aquest cas, mateu als fills de puta.”
El pla que va idear Tomás era molt semblant a la funció pública de l’Inquisició original, però el nou Director General en va ampliar el camp d’acció a nivell de genocidi religiós: es tractava de cremar viu a tothom qui no professés la fe catòlica, apostòlica, romana i hipòcrita (i dominica). Ah, i també als pelrojos i als esquerrans, independentment de la seva vertent espiritual.
En temes de religió, i en especial en la religió cristiano-necròfila del palestí linxat, els conversos acostumaven a ser els més fervorosos seguidors de la seva nova fe. Sens dubte, el descendent de jueus conversos Torquemada es va inspirar profundament en un predecessor com Pau de Tars, portant el fervor fins a nivells insospitats i aplicant-se amb especial dedicació als jueus conversos i als seus descendents, com ell, que eren acusats de seguir aplicant la llei mosaica amb qualsevol excusa i sota qualsevol pretext.
Ningú s'espera l'Inquisició Espanyola!!
L’ Inquisición Espanyola es va convertir en una de les branques de funció pública que gestionava els recursos de forma més eficient. Va rebaixar l’edat legal a 12 anys en dones i 14 en homes (inequívoca referència de Tomas respecte a l’amor de Pau al sexe femení); va expandir l’ús i interacció entre elements metàl·lics viciosament punxeguts i cossos humans, donant pas a la broma “Conoces al Tomás? Qué Tomás? ¡El que te la metió más!” (quina rissa tu…); va instaurar el sistema de delació anònima, mitjançant el qual hom podia denunciar a qualsevol davant un tribunal inquisitorial sense cap mena d’identificació i ni molt menys cap base ni prova fefaent; va importar el costum europeu d’evitar l’avenç dels heretges mitjançant la crema de tots aquells llibres no catòlics, en especial tota aquella literatura jueva i àrab; i va abaratir els costos dels processos inquisitorials mitjançant un nou model de business-entertainment de masses, consistent en autos de fe piromusicals multitudinaris, en els que van arribar a participar, només durant el seu mandat, fins a 10.000 extres amb frase i 27.000 figurants.
En algun moment de la típica lucidesa que pateixen els endogàmics, entre funció i funció, algú va descobrir que els antics i senyorials àrabs estaven assetjats per ramats de cabres ibèriques i no tenien accés a certa planta guaridora que evitava que es tornessin cecs.
Isabel I i Ferdinando N+1 van marxar raudos, prestos ed veloces cap a Granada i, finalment, van aconseguir que Boabdil es rendís i entregués la ciutat, donant per acabada la reconquesta i encunyant la dita popular “Tanto monta monta tanto, Isabel como Fernando”, emprada pels granadins per designar el seu sentiment envers els nous reis, que vindria a ser “la misma mierda”.
Mentre el darrer Rei de Granada marxava a l’Alpujarra fent el ploricó, sa mare li va espetar
Llora como un hombre lo que te has metido antes como una mujer.
Tot i que hi ha acadèmics i historiadors que asseguren que el que realment va dir Aïxa a son fill va ser
Ja veuràs quan el tiet Suleiman s’enteri.
I com el tiet Suleiman tenia fama de cruel i despietat, Boabdil plorava pensant en el que l’esperava en arribar a Omán.
Com era d’esperar, el pla de Torquemada va funcionar a la perfecció un cop acabada la Reconquista. La gran majoria de jueus i almohades, almoràvits i restes musulmanes que quedaven vius van escollir la fe única i veritable… si es que no volies acabar fent pudor de socarrim. Els que no van fer cas de les indirectes i es van mantenir fidels als seus ideals van acabar cremats.
Hi havien casos curiosos en els que inclús després d’abjurar de la seva fè bastarda, l’ex-heretge era cremat viu tan bon punt es convertia…
Aquestes proto-falles van ajudar a que, quan Torquemada va dictar l’expulsió definitiva dels jueus i moriscos d’Espanya, la cosa es prengués seriosament i entre 50.000 i 200.000 persones marxessin per no tornar mai més…
El sistema Torquemada va llegar a la posteritat dos tradicions que encara ara perduren: la raresa espanyola de tenir dos cognoms, per tal de discernir una possible ascendència hebrea, i el concepte “fer dissabte”, amb el qual es distingien clarament les dones cristianes de les que no ho eren: les cases cristianes es netejaven en dissabte, i les que no es netejaven era perque els seus habitants eren uns marrans fastigosos que mereixien la neteja màxima: la foguera.
Anys després, el Papa Borgia Alexandre VII va atorgar una altra butlla papalicia que atorgava a Ferran i la seva cosina Isabel, artífexs i promotors de l’assassinat i deportació en massa de tot aquell qui no es prengués literalment, com ells, les Sagrades Escriptures de l’Única fe Veritable de les Tres Religions del Llibre, l’estatus de ‘Catòlics’.
I així va ser com el 2 d’Agost de 1492, data límit per a que jueus i moriscos marxessin de la península, un tal Colom va decidir fer-ho per mar amb l’excusa de fer drecera…
