Per què Spain is Different Capítol 8: d’ un món ple de possibilitats a l’inici d’ una nova era
Després de descobrir un nou continent, els hidalgos van fer el que segles enrere havien fet els seus ancestres: emigrar. I com a bons emigrants d’un país del tercer mon que marxen a llocs més avançats per a construir un futur millor per a les seves famílies, els hidalgos Conquistadores castellans havien marxat sols, deixant dones i fills enrere. I clar, un home té certes necessitats.
Gràcies a la victòria de les idees de Ginés de Sepúlveda, que va aconseguir dotar d’ànima als indígenes, els Conqüistadores per fi van poder satisfer aquestes necessitats amb les dones índies, ampliant d’aquesta manera la cartera de serveis, afegint la “violació en massa de poblats” a les activitats ja existents de saqueig, genocidi, et cétera.
Però… què va passar abans d’aprovar-se les tesis del teòleg al 1551? Com es van satisfer les necessitats sexuals dels hidalgos castellans durant més de 60 anys?
Mentre els hidalgos Conquistadores castellans feien la seva feina de rapinya per tot el continent sud-americà, se’ls va presentar un dubte existencial.
La fornicació i l’adulteri, tot i estar indicat a totes les Sagrades Escriptures de l’Única fe Veritable de les Tres Religions del Llibre com a pecat mortal, no comportava més que un parell de parenostres (i una substanciosa donació al confessor de torn…) sempre i quan t’agafessin amb les mans a la massa, donant peu al refrany “Ojos que no ven, sobrinita que me follo”.
El dilema existencial, però, era d’una altra mena. El mètode clàssic de fornicació només preveia la seva pràctica entre éssers humans. Això volia dir persones… amb ànima…
Com es considerava que els indígenes americans no disposaven d’ànima, els pobres hidalgos Conquistadores anaven més sortits que un mandril (animal que per cert encara no era conegut a Europa) i sense possibilitat de donar sortida a la seva libido hiper-desenvolupada ajudats de les belles però inanimades mapuches, guaranís, aymares, tehuelches, inques, et cétera.
Tantmateix, mentre desdenyaven els favors sexuals de les belles indígenes es van fixar en una altra cosa. Una mena de cabres enormes, de coll molt llarg i llana molt tupida.
En veure aquells curiosos animals, als mascles castellans els va entrar una tristor espessa i profunda, recordant als seus avantpassats que van deixar les verdes valls Asturs per anar a treballar d’il.legals a Al-Andalus, van inventar la “morriña” i, ja fos per la tristor, perquè anaven més calents que una pira de Torquemada o una mescla d’ambdues coses, que es van començar a mirar aquells pobres animals amb uns altres ulls. Uns ulls més tendres i amorosos…
El que els castellans van descobrir després, però, no va ser tan divertit.
L’Almirall Colom, al seu primer viatge, a part de descobrir naps de formes i colors extranys també va descobrir altres formes de vida. Concretament un bacteri anomenat Treponema pallidum, conegut pels amics com “la Sífilis”.
Tot i que el debat sobre si la sífilis tenia, o no, ànima no va ser gaire extès, el cert era que habitava dins dels pobres animals destinats a paliar els efectes lúbrics que Satanàs infringia en els casts mascles castellans. I el més curiós de tot, era que, com els castellans, també coneixia el fenomen de la migració.
És així que la sífilis va decidir aprofitar les oportunitats que li van presentar, emigrant des de llames i guanacs cap als cossos dels Conquistadores que, un cop tornaven a Espanya i repartien riqueses del nou món i amor entre la seva família, fomentaven l’intercanvi cultural entre espècies.
Aquest intercanvi cultural va durar 60 anys, fins que la Controversia de Valladolid va designar que els indis tenien ànima i, per tant, ja podien ser violats per a satisfer necessitats fisiològiques abans de ser cremats per heretges.
Aquest fet va causar un gran trasbals en la florescent industria ramadera que va acabar arruïnada, i els seus empresaris cremats per fomentar la zoofília entre els casts hidalgos castellans.
Llistat amb la composició d'un terç de la legió espanyola de flandes
Publicitat destinada a augmentar l'exportació de llames al mercat Espanyol (Agència: Hijos de F.Pizarro - Trujillo - Spain)
La jove nació va començar a expandir els seus territoris per Europa, enviant els seus exèrcits per tot arreu, creant sense saber-ho la primera Ruta Quetzal per bacteris causants de malalties tropicals, i infectant mitja Europa.
Els soldats espanyols van decidir conservar la tradició iniciada a l’altra banda del món, al menys de forma simbòlica.
Per aquest motiu van intentar designar com a mascota d’una de les unitats militars d’intervenció estrangera, la més mascle de totes, una llama. Però quan van intentar aconseguir-ne, van adonar-se que l’industria ramadera americana havia fet fallida. Va ser així que, finalment, van escollir una cabra, molt més acord amb les arrels ancestrals d’aquells primers immigrants que van caminar per les estepes lleoneses.
I d’aquesta manera, guiats per una cabra, Espanya va iniciar la construcció de l’imperi on mai es ponia el sol.
