Per què Spain is Different? Capítol 9: Una nova era de tradició i deformitat
"He tingut un somni!" - Rev. Martin Luther
Un tal Reverend Martin Luther, o Martí Luter, va tenir un somni on els auto-proclamats representants del zombi jueu linxat feia més de mil anys deixaven de vendre indulgències per a arreglar esglésies i comprar bisbats…
Va tenir un somni en que els qui predicaven que les indulgències proporcionaven la salvació s’adonaven del seu error…
Va tenir un somni en que els Cristians veritables no queien en aquestes falses esperances…
Va tenir un somni en que els fills de Déu vivien en un món on no serien jutjats pel color de les seves monedes, si no per la naturalesa de les seves creences…
I així fins a 95. Després els va escriure tots en llatí i va clavar el full a la porta d’una església amb l’intenció d’ obrir un debat.
Amb el que no va comptar en Luther va ser amb dues de les més nobles tradicions catòliques: la declaració d’heretgia i l’excomunió.
Però l’Església Catòlica, al mateix temps, no va comptar amb un invent que un altre alemany mig grillat, anomenat Johannes Guttenberg, s’havia tret de la màniga uns cent anys abans: l’imprempta de tipus mòbils.
L’impremta va aconseguir que, primer els 95 somnis luterans i després una traducció de la biblia, s’expandissin ràpidament per tot el continent, disseminant les idees que van comportar la Reforma Luterana i el Protestantisme, i amb ells l’embrió de l’alemany modern parlat actualment. De pas, i com es pot veure clarament, es va inventar l’alta productivitat alemanya.
Carlos I de España, y V de Alemania, creador de la burrocràcia hispana
Coincidí en el temps que Karl, un net de Ferdinando et Isabel, Reis Catholicorum, nascut a Gent (Flandes) i que ja era rei d’ Espanya des de la mort de l’avi Ferran, va ser proclamat també por la gracia de Dios Rey de Romanos Emperador Semper Augusto, prenent el nom de… Carlosprimerodespañayquintodealemania, en endavant CPDEYQDA.
Carles va ser l’iniciador de l’Imperio Español Donde Nunca Se Ponía el Sol (o IEDNSPES), alinieat clarament amb l’Església Papista de Roma en contra de les reformes en matèria religiosa.
En tenir coneixement de les idees herètiques de Luther, va decidir iniciar el que, centúries més tard, es convertiria en La Reserva Espiritual de Europa. L’ emperador Karl va confirmar l’excomunió de tots els luterans amb l’Edicte de Worms, començant a cuinar el sofregit del que pocs anys després serien les Guerres de Religió, que van durar uns cent anys, assolant tot el continent europeu i delmant la seva població en un 30%. Un geni.
Aquesta demostració de capacitat de lideratge, dots de gestió i visió a llarg termini no va ser l’única. El visionari Carles també va començar a recollir els fruits d’una nova invenció que alguns avantpassats seus portaven anys practicant: l’endogàmia.
Carlos V, creador de la burrocràcia i precursor del personatge Jaws a Moonraker
I qui no reconeix un dels trets més propis dels reis espanyols des de llavors, que ha anat passant de generació en generació fins als nostres dies, que els proporciona un deix i pronunciació entranyables?
Amb la mort dels avis, Carles va descobrir que posseïa més terres que ningú. A part d’Espanya, els Virreinats americans i les possessions mediterrànies catalano-aragoneses, llegats pels avis materns, els avis paterns li van deixar gairebé tot Europa, exceptuant algunes parts de França i les illes angleses.
Però França estava inmersa en les seves guerres de religió pròpies mentre que a Anglaterra, Enric VIII es trobava encallat en un bucle de casament, divorci i decapitació amb les seves ex-dones, amb algun episodi esporàdic de rabieta amb el Papat, per allò d’haver creat l’església Anglicana.
De les possessions americanes, els espanyols n’extreien pedres i metalls preciosos. De fet, disposaven de la font màxima de riquesa de l’època, les mines de plata d’ Amèrica, de les quals es van arribar a extreure gairebé 17.000 tones de plata en 160 anys. Però ni tota la plata del món podria evitar l’inevitable.
Carles i els seus hereus, el seu germà Fernando i el seu fill Felipe, van gastar-se la major part dels ingressos en interessos dinàstics i en suport a la causa papista.
No solament els monarques van dilapidar la fortuna que arribava d’Amèrica… quan arribava, ja que quan els virreis no s’apartaven un percentatge de les ‘exportacions’, els naufragis causats per sobrecàrrega minvaven l’arribada de mercaderies.
Però la raó principal per les quals l’Imperi Castellanolleonès no va rentabilitzar les possessions va ser, com no podia ser d’altra forma, la gran capacitat de lideratge i gestió dels responsables.
Des de l’idea de construïr un Gal-lió de Manila que durava només un viatge, i dotat d’una tripulació d’uns 200 mariners, oficials i soldats que morien gairebé tots durant el viatge, passant al genocidi de masses de la població indigena en comptes de convertir-la en mà d’obra barata, els gestors espanyols van fer el que semblava impossible i no s’havia fet mai: tenint la font de gairebé tota la plata per conèixer, i gràcies al fet que les colònies només podien comerciar amb un port espanyol, Espanya va esdevenir el pais més ric d’ Europa… i després va crear uns nivells d’inflació tan grans que la seva economia va quedar pràcticament destruïda, declarant-se en bancarrota en diferents ocasions, molt abans que arribés la famosa crisi de 2008.
Felipe 2.0: el més gran visionari dels reis espanyols
"Soy emo, y qué"
I mentre a tota Europa s’experimentava el renaixement, els dogmes religiosos del teocentrisme i les edats fosques donaven pas als colors brillants de Rafael i Miquel-Àngel, juntament amb les idees del grillat més brillant de l’història, Leonardo da Vinci i les idees humanistes i renovadores volien recuperar les èpoques d’esplendor de l’antiguetat clàssica, el gran interès per les arts del rei va ajudar a proliferar els fanàtics del jueu zombie deificat i la seva literatura mística, els quadres fúnebres i tètrics i, finalment, la moda de vestir de negre per ressaltar un rostre demacrat, assentant les bases dels emo.
Per altra banda, també va aconseguir que Flandes, territoris sota el control dels Habsburg des de 1477, decidís rebelar-se i començar una guerra que comportaria l’independència dels Països Baixos, a banda de l’aparició de personatges com Pérez-Reverte i les seves Infumables Aventuras del Capitán Alatriste.
Altres de les gestes de Felipe 2.0 d’Espanya van ser la meravellosa idea de traslladar la cort a Madrid, la construcció del Real Sitio de San Lorenzo del Escorial al mig d’una muntanya situada al no res, i la idea d’envaïr Anglaterra, per la qual cosa va manar construir la Grande y Felicísima Armada, per després enviar-la amb la majoria de vaixells sense la tripulació ni l’ aprovisionament necessaris. L’ Armada Invencible va mantenir el seu honor, ja que mai va ser vençuda… ni entrar mai en combat: els grans i poderosos bucs de guerra espanyols es van enfonsar ells solets davant la costa anglesa.
Paralelament, Felipe 2.0 va seguir amb la tradició familiar de casar-se entre parents de menys de 4 graus de consanguinitat, fent-ho primer amb la seva cosina Maria Manuela de Portugal, amb qui va tenir un fill, el príncep Carlos que aviat va mostrar els típics signes mentals preocupants (a més d’altres deformacions físiques típiques després de generacions d’endogàmia) i després amb la seva neboda Anna d’Àustria, amb qui va tenir al següent Rex Hispaniorum, de nom, oh sorpresa, Felipe 3.0.
Ferran Habsburg era fill de Felipe el Hermoso...
Fiat Iustitia et pereat mundus (Que es faci justicia, encara que mori el món)
o el que seria el mateix:
Si no es pa mí, no será pa nadie.
Seguint aquesta línia de pensament, Espanya es va dedicar a intervenir a les guerres de religió franceses que comentavem abans, amb la visió preclara que caracteritzava als seus gestors: el procés tradicional per a solventar disputes dinàstiques, es a dir a hóstia límpia, és coneguda com la Vuitena guerra de religió o la Guerra dels tres Enrics, que havia de decidir si el nou rei de França seria Enric de Navarra, un podrit heretge protestant, o el seu tiet, el Cardenal de Borbó, un maleït catòlic idólatra de relíquies.
Felipe 2.0 sota l’excusa de voler impedir l’ascens a la trona d’un heretge, va pensar… i se li va acudir plantificar la seva pròpia filla com a reina… sense tenir con compte que França aplicava la modificació de Llei Sàlica que impedía que una dona accedis al trò.
Aquesta lleugera errada d’apreciació, sumada al fet que era un monarca estranger, va provocar que els hugonots protestants i la lliga catòlica, juntament amb Anglaterra, s’aliessin en contra seu. Un geni.
Finalment, Felip d’Espanya va demanar consell al seu tiet, que li va repetir el seu lema:
Si no es pa mí, no es pa nadie.
Així que Felipe va tenir la idea d’imposar la cruel i maquiavèl·lica decisió d’obligar al protestant Enric de Navarra a convertir-se al catolicisme si volia ser Rex de França, pensant que la seva malèvola petició seria un escull totalment insalvable. Però Enric, un paio que tenia mig dit de front, li va agafar la paraula i es va convertir en el primer rei Borbó francès, posant fi a les guerres de religió i instaurant la llibertat de culte a França, i permetent que els rebels holandesos es recuperessin…
