Fora de càmera pots matar, disparar trets i volar caps. Però si hi ha una càmera davant estas llest.
Això ho diu un dels soldats acusats a l’escàndol de les fotos d’Abu Grahib al documental “Les fotografies que van avergonyir Amèrica“. Tant mateix, resulta bastant més actual del que podria semblar.
Diuen a La Vanguardia que a Nova York, el que més mola és anar a festes i reunions socials on ningú grava, ni fa fotos per penjar-ho després a “la xarxa social”.
Amigos que informan cada cinco minutos en Twitter de lo que están haciendo, ya sea esperar en una estación de tren o rascarse la barriga, otros que cuelgan fotos tuyas en internet después de una noche de fiesta… A veces la vida en la red acaba asfixiando a los más pudorosos. Otras, simplemente, consume demasiado tiempo.
A veure si ara que comença la moda off-the-record a l’altra banda de l’oceà, algú en aquesta banda es marcarà la medalla del que alguns portem un parell d’anys dient…