And now, bring me that horizon…

Por lo general, denominamos que un trabajo “es para chinos” cuando se trata de algo minucioso y pequeño. Algo que nunca diríamos de la destrucción y reciclado de monedas defectuosas.

El proceso normal es que, pasado el tiempo, las monedas desgastadas se destruyen y luego se venden a chatarreros. Pero si alguien se ha fijado en las monedas de 2 eypos, se componen de dos partes. En este caso, algunos de los encargados para la destrucción se limitan a separar las partes y mandarlas a China para que las reciclen… cosa que allá hacen a la perfección: tal como llegan, se re-ensamblan de nuevo y se venden, a un banco alemán que no está mucho por la labor de investigar de donde sale tanta moneda europea proveniente en maletines de altos ejecutivos del lejano Oriente, por su valor nominal de 2 eypos.

Tras una investigación, se ha descubierto que el timo de las monedas sube hasta 6 millones de eypos. Negocio redondo, Made In China.

Visto en Schneier.com

According to the news of the People’s Dialy Online, China will manage about seven TLD to the margin of the ICANN as of day 1 of March. By the way, the Chinese translation into English is quite ambiguous, but Rebecca McKinnon explains her vision of the translation.

Her words say it is not being developed a parallel network, but the fact is that, after months of the debate on who must control the Internet, 110 million users, today, no longer depend of the resolution on names of the ICANN, but of the CNNIC, and have their own first level domains, at which the other users of the world we cannot accede.

While some criticized Google by ‘collaborationism’ with Chinese censorship, in this very same country, yesterday began what can get to be the sister network of the Internet. Is Google being today as evil as three days before? Where are all those posters and signs? Where are the preclear minds who while spoking of commercial sanctions, made possible this gigantic net split? Could be this split a demonstration of the impossibility to monopolize distributed networks? How will the US take this? Will this action open the doors to other countries or regions to make their own networks?

Many questions are opened, but a thing is very clear: the Chinese aggressiveness every day takes more run.

More than requesting some companies not being so bad, perhaps we must begin to compare prices of chinese dictionaries.

Ni-hao!

(via)

Segons una notícia al People’s Dialy Online, la Xina gestionarà uns set TLD al marge de la ICANN a partir del dia 1 de març. Segons sembla, la traducció del xinès a l’anglès és bastant ambigua, pero Rebecca McKinnon explica la seva visió de la traducció.

Pel que diu, no s’està gestant una xarxa paralela, però el fet és que, mesos després del debat sobre qui ha de controlar la xarxa, 110 milions d’usuàris, a dia d’avui ja no depenen de la resolució de noms de la ICANN i tenen els seus propis dominis de primer nivell, als que els altres usuàris del món no podem accedir.

Mentre alguns criticaven Google per col.laboracionisme amb la censura xinesa, a aquest mateix país començava ahir el que pot arribar a ser la xarxa germana d’ Internet. Continua avui Google sent tant dolentíssima com fa uns dies? On són tots aquells cartells? On són les ments preclares que parlaven de sancions comercials mentre feien possible aquest gegantí net split? Podria ser aquesta escisió una demostració de la impossibilitat de monopolitzar les xarxes distribuïdes? Com s’ho pendran els Estats Units?

S’obren molts interrogants, però una cosa queda molt clara: l’agressivitat xinesa cada dia agafa més empenta.

Més que demanar a algunes empreses que no facin negoci, potser hauriem d’anar comparant preus de diccionaris de mandarí.

Ni-hao!

(via)

There have been a lot of talking about “Google/Yahoo/Microsoft: don’t be evil”, and it’s perfect for me that people gets angry when they know that those companies decide to follow countries’ laws to make business.

I put “companies” in bold because what a company searches for, is to make profit. It is easy to understand. Then it should be easy to understand that Google wants to participate in the enormous market that China offers. And who says Google, says Yahoo, Cosco, Mc. Donalds, Starbucks or La Baguetina Catalana.

What I find not so perfect, is that people does not make so much noise when Google, yes, the same mega-evil company, decided NOT to give the US government it’s information about users’ searches..

What happens? If one company decides not to allow some things about the Dalai Lama, Tibet, democracy, etc. is “evil“? What about countries who deals with China? Countries who provides fuel for the trucks which transfer chinese population into the “Tibet Autonomous Region”. Countries who are making deals with China, and who provides it huge amounts of money to pay those ‘political officers’ who seek and arrest dissidents and after torture and kill them. And what about those countries who practice torture and death penalty and/or permit its ‘law oficcers’ the ‘shoot to kill’ policy? As for example…China, US, UK and so much other countries…

A company owes to its investors. But a countrie owes to a bigger thing: its citizens. Why nobody got out to the street with signs about “Tony Blair: don’t be evil!”? Saying Tony Blair, means any leader from any country that has commercial agreements with China, which are accomplice of China’s censorship.

Una de les raons per les quals els xinesos desembarquen amb facilitat al continent africà, és perquè no fan preguntes ni posen trabes. Àfrica necessita mercats i la Xina necessita ajut per a la seva expansió.

Els xinesos també han arribat a Zimbabwe. Les forces aeries s’entrenen amb avions xinesos, els autobusos són xinesos i fins hi tot hi ha rumors que els canons d’aigua que es fan servir per a dissoldre les manifestacions són també fetes a la xina.

La política de Mugabe, “Look east”, va forta. Fins i tot hi ha plans per a portar el mandarí a les universitats. Deia el ministre d’educació que

“The compelling need to bring our two peoples together could be strengthened by introducing studies e.g. teaching of Chinese as a foreign language as well as learning Chinese history. Our universities have an important role in this regard.”

El problema que hi ha amb els productes xinesos és que no duren gaire. Hi ha queixes amb els autobusos, que sembla que es trenquen cada dos per tres, i amb d’altres coses que no arriben a la qualitat que hom esperava. I com és normal, la gent comença a cansar-se. De moment ja han creat un terme per a referir-se a aquesta mena de productes de baixa o nul.la qualitat: zhing-zhong. L’altre problema és que aquest terme s’aplica a tot allò que tingui a veure amb els xinesos, ja siguin productes o persones, fins i tot quan aquestes persones no són xineses, pero s’hi assemblen. La comunitat japonesa ja ha emès alguna que altra queixa.

Un altre dels països on els xinesos han aterrat amb força és el Sudan. Les petrolieres occidentals s’han anat retirant del país, a vegades per pressions dels propis accionistes en temes sobre drets humans, o a vegades pels propis govers, com el dels Estats Units, que imposava sancions econòmiques al Sudan per les seves conexions amb grups armats de caire islamista. Amb el terreny lliure, la Xina, segón consumidor mondial de petroli, construeix al Sudan la primera refineria fora del seu territori, d’on extreu el 12% del petroli que necessita.

Però també al Sudan hi ha “danys colaterals”:

“Investment is good. It will develop our land, but the most important thing is how we are treated. In the end, the Chinese must go home. This is not their country. Then this will all be ours.”

Durant la guerra freda eren típiques les frases amb rimes convidant als habitants de les zones controlades per governs comunistes, a provar les excel.lències de l’estil de vida occidental. 17 anys després de la caiguda del mur de Berlin i de la posterior desmembració de la URSS, alguns països giren la mirada cap a l’est. Cap al comunisme globalitzat de la Xina.

Fa temps que la Xina té els ulls posats a Àfrica. El comerç puja i puja i inclús es parla de la creació d’àrees de lliure comerç sino-africanes. De fet, la Xina és el tercer país inversor amb 700 empreses i uns 30 bilions de dòlars l’any.

A Sierra Leone s’estan construint hotels de luxe totalment “made in China”. Des dels materials de construcció fins als símbols dels lavabos. Els edificis de l’exèrcit, del govern, el parlament o l’estadi esportiu, també els han construït (o remodelat) els xinesos.

“Africa is a very good environment for investment, especially at the moment. Europe and the USA are too competitive. But it’s not yet very competitive in Africa, and there are certain business opportunities for Chinese businessmen to embark on. That’s why we entrepreneurs have come to Sierra Leone, to Africa.”

Mentre Europa i els Estats Units “perden el temps” en protocols sostenibles i d’altres xorrades,

“They just come and do it. We don’t start to hold meetings about environmental impact assessment, human rights, bad governance and good governance. I’m not saying that’s right, I’m just saying Chinese investment is succeeding because they don’t set high benchmarks. “

És realment aquest “lliure mercat” o aquest tipus de comerç el que demanen els africans? Si més no, aquesta concepció és curiosa i perillosa. Africa necessita poder entrar dins algún mercat global i occident li nega el dret amb les subvencions i la PAC, els aranzels i les sancions als governs dictatorials. La Xina mostra la seva “cara amable” oferint inversions multimilionàries sense preguntar. Que han de fer els dictadors si no mirar cap a l’est?

Els xinesos també han arribat a Zimbabwe. Les forces aeries s’entrenen amb avions xinesos, els autobusos són xinesos i fins hi tot hi ha rumors que els canons d’aigua que es fan servir per a dissoldre les manifestacions són també fetes a la xina.

La política de Mugabe, “Look east”, va forta. Fins i tot hi ha plans per a portar el mandarí a les universitats. Deia el ministre d’educació que

“The compelling need to bring our two peoples together could be strengthened by introducing studies e.g. teaching of Chinese as a foreign language as well as learning Chinese history. Our universities have an important role in this regard.”

El problema que hi ha amb els productes xinesos és que no duren gaire. Hi ha queixes amb els autobusos, que sembla que es trenquen cada dos per tres, i amb d’altres coses que no arriben a la qualitat que hom esperava. I com és normal, la gent comença a cansar-se. De moment ja han creat un terme per a referir-se a aquesta mena de productes de baixa o nul.la qualitat: zhing-zhong. L’altre problema és que aquest terme s’aplica a tot allò que tingui a veure amb els xinesos, ja siguin productes o persones, fins i tot quan aquestes persones no són xineses, pero s’hi assemblen. La comunitat japonesa ja ha emès alguna que altra queixa.