Originalment tenia pensat un article on treure una mica de bilis, una vàlvula per deixar anar el vapor de la mala llet amb que ens obsequia aquest país dia a dia. I a més tenia planejat fer-ho de forma seriosa, com cal.
Després del primer paràgraf he recordat que a aquest país és impossible entendre’l si hom se’l pren seriosament, i que intentar-ho només porta a la depressió profunda, el catatonisme i la lobotomia voluntària.
Per tant, he decidit ampliar el que era una vàlvula d’escapament cap a un exercici terapèutic i fer una petita història apòcrifa per tal d’intentar explicar per què Espanya és diferent.
NOTA: Aquest relat, tot i estar basat en fets reals la wikipedia, no és fictici. Els noms dels personatges s’han canviat per a protegir-ne l’intimitat i l’honor i no s’ha malmès ni torturat cap primat superior durant l’escriptura d’aquest text.
Read more…
Fa uns dies, el Ministre de l’Interior espanyol anunciava les intencions de la Unió Europea d’adoptar nous tractats amb els Estats Units en aspectes judicials, d’intercanvi d’informació, seguretat aèria i lluita contra el cibercrim.
Un dels aspectes als que es referien els ‘ponents’ era la bondat i efectivitat de la recol·lecció de dades dels passatgers i el bon ús que en fa el Department of Homeland Security, l’equivalent al nostre ministeri d’interior.
En aquest aspecte, qui millor que ciutadans nord-americans que ja han tastat aquestes bondats del seu govern federal per a explicar-nos la realitat sobre el tema? Edward, de The Practical Nomad és molt clar:
Sadly, one of the most important lessons of our work on these issues in the USA is that the DHS can no more be trusted to tell the truth than it can be trusted to act within the law.
Per a qui no disposi de traducció simultània, com per exemple Rubalcaba o el propi president Zapatero, aquí va la versió en espanyol (la negreta és meva):
Tristemente, una de las lecciones más importantes de nuestro trabajo con estos problemas en los Estados Unidos es que no se puede confiar en que el DHS diga la verdad, así como tampoco se puede confiar en que actue dentro de la ley.
