Finalmente, y si no sucede una debacle, nos vamos a Toulouse el último fin de semana de Mayo.
En el Toulouse HackerSpace Festival esperamos re-encontrar amigos y compañeros de correrías como Alex o Me, echando de menos a otros como Maki que no va a poder venir.
El programa del HSF ya está disponible.
Y luego, seguiremos nuestra ruta por el Midi francés que ya empezamos hace unos dos meses.
A principis d’Abril vam visitar la ciutat de Carcassona, però encara tenia pendent de posar les fotos del viatge.
Com que el meu cap no dona per tant, el tema se’m va oblidar fins avui. Ejem…
Des de ja fa dies que les fotos del viatge, passant per Figueres i un arrosset d’aniversari, fins a la pujada a Montsêgur, estan penjades al Picassa de la Meri. Que vagi de gust 
Por Hacklab, a menudo se entiende aquel punto de encuentro más o menos permanente, dónde hackers, geeks, nerds y demás buena gente se reunen y hablan sobre tecnología, seguridad informática y/o se llevan a cabo proyectos más o menos supra-realistas.
Uno de estos hacklabs, o hackerspaces, es el Tetalab de Tolouse, fundado por el amigo Alex Girard, hacker, geek y genio de la robótica solar con quien tuvimos el lujo de trabajar, ya que es el programador del primer proyecto spime aplicado al mundo de la moda.
A finales de este mes, del 28 al 30 de Mayo, el TetaLab de Toulouse organiza el HackerSpace Festival.
Arduino, OpenCV, telefonía SPI y RFID, entre otros, será de lo que se hable esos tres días.
Si andáis por ahí cerca, no debéis perderos la ocasión. Personalmente estoy intentando combinar para poder pasarme 
Y si no podéis, echadle un vistazo a la ‘programación’ de algunos hackerspaces franceses.
Recórrer el sud de França és una cosa que teníem pendent, així que hem tornat de la nostra escapadeta a Carcassonne per carreteretes innombrables, i el viatge ha tingut dues parts clarament diferenciades.
La primera, entre la ciutat i Axat, és la que ens ha agradat molt més. Vegetació espectacular i boscos dignes de ser tals. Zones on no entra la llum del sol, amb altres on pots passejar entre arbres d’un metre de diàmetre. Tot banyat amb boira i xim-xim d’aquell que plou però no plou i al final acabes xop. En resum: brutal.
La segona part, un cop s’entra al Rosselló, completament diferent. En primer lloc perquè per la zona on hem passat, abunden les vinyes i, amb els ceps podats i plovent, el panorama semblava més muntanya cremada que vinyes immenses.
Però per si no fos poc, un cop passades les vinyes, la vegetació canvia radicalment a pins, petites alzines i carrasqueres que deixen entreveure turons rocallosos i pelats. El típic bosc que et trobes a Extremadura o al Maestrat… amb la diferència que les senyals de la carretera estan en francès. Així que vam decidir tornar per Le Perthus, en comptes del plà original que era Prats de Molló, i agafar l’autopista. En resum: que hom es podria sentir a Espanya si no fos pels senyals de carretera. La Meri ho ha dit a la perfecció: el sud de França és des de Tolouse, Carcassona i Narbona cap amunt… curiosament, l’eix de l’autopista i la bifurcació fins a Foix… casualitat?
[googlemaps http://maps.google.com/maps?f=d&source=s_d&saddr=carcassonne&daddr=quillan+to:puivert+to:monts%C3%A9gur+to:belvis+to:quillan+to:axat+to:saint+paul+de+fenouillet+to:ansignan+to:ille+sur+t%C3%AAt+to:Avenue+de+Bruxelles+to:D900+to:Le+Boulou,+Pyr%C3%A9n%C3%A9es-Orientales,+Languedoc,+France+to:le+perthus&hl=en&geocode=FT1fkwIdhPMjACmLvRYBOSyuEjHHFKF3O9-P4g%3BFbY2jgId7VUhACl3HkALU8CvEjGD_kFbWaLEhA%3BFTzrjgIdaDsfACnppCRLCryvEjGYrqdwWtrMLQ%3BFZcpjgIdxPwbACkX2l3wUnWvEjHAVkMvnPYGBA%3BFZTXjQId0asfACk7H0upBr6vEjGX6jELJY84FQ%3BFbY2jgId7VUhACl3HkALU8CvEjGD_kFbWaLEhA%3BFZgjjQIdZh8iACljskkBc-mvEjGgMm0WIYgHBA%3BFfo7jQIdQTYmAClnSWSJdh-wEjHAZGcWIYgHBA%3BFY93jAIdBGgmACknbZCSIBywEjEiK7FZc7whRg%3BFf8fiwIds_knACkBOhOyVQWwEjGwamcWIYgHBA%3BFeRliwId6nsrAA%3BFXyhigId0t4rAA%3BFa7eiAIdMz4rACl15yZFhXWwEjFsQwIantjegQ%3BFQz2hwIdCbArACl77SN9L5y6EjHQZ2cWIYgHBA&mra=ls&via=11&sll=42.416677,2.873268&sspn=0.029655,0.055189&ie=UTF8&ll=42.841235,2.35923&spn=0.75289,1.0569&output=embed&w=425&h=350]
La llegenda diu que un soldat va dir això a Carlemany quan aixecaven el setge a la ciutat, mentre la reina que la defensava feia sonar les campanes per a escampar als quatre vents que l’emperador no havia pogut fer-se amb la fortalesa. I que d’aquí en ve el nom actual.
Sigui així o no, la questió és que la ciutat resulta impresionant. No només és, com diuen els fulletons, una mostra vivent d’arquitectura militar dels darrers 2000 anys, si no que a més et permet veure de manera molt fidedigna com eren els castells i les ciutats medievals. I és que quan hom visita els castells en runes de la peninsula, la cosa resulta bastant trista.
Tot i que he disfrutat com un garrinet pujant i recorrent a la muralla, m’esperava una miqueta més un cop dins al castell. I a sobre la bateria de la càmera s’ha acabat just abans d’entrar-hi.
Per altra banda, la Bastide de Saint Louis, la ciutat ‘nova’ construida a l’altra riba de l’Aude al segle XIV, deixa moltissim a desitjar. Els grans Hotêls dels comerciants tèxtils no brillen pas ni per la seva netedat, ni per la facilitat de trobar-los. I quan en trobes algún, o no s’hi pot entrar o just pots veure l’actual aparcament privat interior. Carrers estrets, molts cotxes, cases molt brutes, un mercat minúscul i moltissimes tendes i locals tancats.
La catedral, nímia i en obres, tot i que veure una catedral amb els murs i columnes interiors pintats és curiós.
Curiós també el carrer-barri de La Trivalle, que pretén ser la zona ‘bohemia’ de la ciutat en un futur. La coincidència ens ha fet riure un munt.
En fi, us deixo amb un tastet de fotos abans que la Meri les retoqui. Demà tornem cap a casa fent ruta per carreteres terciaries
PD: Les cases i els pisos estan un 50% més barats que a l’Espagne: piset de 50m2 per 75000€!!
|
Excepte quan s'indiqui el contrari, els continguts d'aquest blog els escriu Arnau Fuentes sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Compartir Igual 3.0.
