Archive

Posts Tagged ‘humor’

Daniel Ellsberg sobre wikileaks

December 13th, 2010 arfues No comments

The Colbert Report es un late show de sátira política norteamericano. No estaría nada mal que lo clonaran aquí en Zombieland, pero dudo que nadie esté por la labor.
Daniel Ellsberg es un ex-analista militar que en 1971, mientras trabajaba en la RAND Corporation, filtró al New York Times los Papeles del Pentágono, una serie de estudios relacionados con la toma de decisiones del gobierno de los Estados Unidos en torno a la guerra del Vietnam.

Este pequeño vídeo de 8 minutos resume muy bien y de forma muy divertida toda la controversia sobre ‘chivatos’, traidores y terroristas que deciden poner en peligro vidas humanas que, en caso de no haber invadido países aleatoriamente, no lo estarían.

No puedo poner el vídeo ‘empotrado’, así que tendreis que seguir el enlace: Manhunt for Julian Assange – Daniel Ellsberg

Sarah Palin, la cripto-comunista del Partido Republicano

November 25th, 2010 arfues No comments

Quien iba a decir que Sarah Palin, la gran esperanza blanca, la líder que va a derrotar al Mesías, se iba a proclamar luz, guía y gran timonel del Partido Republicano (fundado por Thomas Jefferson, que abolió la esclavitud y del cual formaba parte Abraham Lincoln, recordemos).

Pa-Lin-Tsung se ha destapado en una entrevista radiofónica, cuando ha reclamado que los Estados Unidos debían seguir al lado de sus aliados Nor-Coreanos (00:35).

Solamente faltaba que anunciara que la reforma sanitaria americana también incluye las sesiones de diálisis de Kim-Yong-Il…

(Vía @davewiner)

El fuetcretazo del Pà amb tomàquet

November 24th, 2010 arfues No comments

Hoy por la mañana me comentaron una cosa que me hizo reír demasiado, por irreal. Acabo de leerlo por mi mismo. Al principio pensé que los de El Mundo Today habían vuelto a colar una de sus noticias en la prensa real. Pues no.

La presunta última acción de gobierno de la Generalitat de Catalunya ha sido un decreto para incluir el Pà amb Tomàquet i fuet en los desayunos de restaurantes y hoteles de cuatro o más estrellas. Y digo presunta porque no quiero creer que esto sea real.

Domingo de activismo musical

November 21st, 2010 arfues No comments

Testicle Safety Assessors - by thepeoplescube.com

En 1991, la banda australiana Divinyls publicó el single “I touch myself“.

Diez años después, una versión de la canción sirvió de tema musical para una de las múltiples caras del movimiento de protesta en contra de la invasión y posterior guerra de Irak, adaptando el Haz el amor y no la guerra de los 60-70 a los tiempos modernos de compartimentación y aislacionismo social. La nueva versión para “Masturbate for peace” se tituló I cum in peace.

Y finalmente, hace minutos que acabo de encontrar una tercera versión, dedicada también a una campaña de activismo. Ésta vez se trata del movimiento que está soliviantando, y de qué manera, los ánimos en los Estados Unidos de América y que debería alcanzar su punto de máxima tensión el próximo miércoles, el día antes de Acción de Gracias, el National Opt-out day.

Siempre dije que adoraba el estilo imperialista yanki de hacer este tipo de cosas. Mucho más que todo aquello lo de los adoquines y la playa

Con todos vosotros, I screen myself:

Reunión de filósofos

November 10th, 2010 arfues No comments

Llego a casa, abro el twiter y en el repaso encuentro una noticia sobre un posible fin de las tarifas de roaming en la Unión Europea.

El segundo párrafo empieza así:

“El próximo mes se celebra una reunión entre el presidente de Portugal, Sócrates, y Zapatero.”

Me quedé de piedra. Que gran cumbre, Sócrates y Aristóteles Aristófanes, debatiendo sobre el futuro de las tarifas de comunicación a través del éter.

Por cierto, que para asistir a la reunión del próximo mes, si que haría falta un poquito de éter…

Ratzinger Z

November 5th, 2010 arfues No comments

Una visión alegórica de los sucesos del domingo 7 de Noviembre del Anno Domini 2010…

(Visto en Perogrullo)

PSC ite domum

November 3rd, 2010 arfues 1 comment

I jo em pregunto… a part de l’estatut, les escoles bressol, les ajudes per a la gent gran, el finançament, les infraestructures… ha pagat el PSC els drets d’autor corresponents als Monty Python per l’adaptació?
I ha pagat a la SGAE pels 12 segons en que sona la musica dels crèdits de la pel·lícula original?
Què en pensa la Ministra de la Cultura d’ això de robar gags a artistes de renom i no indicar ni tan sols de qui s’ha fet l’adaptació?
Demanarà el PSC a la SGAE que li retornin els diners canònics (de cànon digital) dels aparells que han fet servir per a gravar i editar l’anunci de pre-campanya?

Let me show you my paprika…

October 28th, 2010 arfues No comments

Edward Weston, fotògraf genial. Quan estudiava per a fotògraf, el Mestre Llorenç ens va parlar “dels pebrots den Weston”… i ens els va ensenyar.

Look what a beautiful Paprika!


Ara resulta que en Weston, a més de tenir molts pebrots, era un ciutadà del planeta Paprika…

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=Zg7m9j4AkoM]

i came on my spaceship to save the earth
i’ve been to the south and i’ve been to the north
check me out dubbing when you hear me sing
i’m an ugly duckling and a beauty king
i’m an alien elvis, i bring love and joy
my dance might remind you of the disco boy
i’m the young i’m old i’ve got a heart of gold
i’m an ultimate kitsch of the people of the world

some say that i come from russia
some think that i come from africa
but i’m so exotic i’m so erotic
cause i come from the planet paprika
aiii aii aii citizen of planet paprika,
aiii aiii aiii greetings from planet paprika

some say that i come from russia
some think that i come from africa
but i’m so exotic i’m so erotic
cause i come from the planet paprika
aiii aii aii citizen of planet paprika,
aiii aiii aiii greetings from planet paprika

brazil, japan, northern pole, balkan
tel aviv, barcelona, beirut, teheran
this planet is a mess we had to interfere
now we are here so have no fear
you had to do stop because enough is enough
while fighting for oil, you forgot about love
there’s a war in the east, a war in the west
there’s too much death and too little sex

some say that i come from russia
some think that i come from africa
but i’m so exotic i’m so erotic
cause i come from the planet paprika
aiii aii aii citizen of planet paprika,
aiii aiii aiii greetings from planet paprika

some say that i come from russia
some think that i come from africa
but i’m so exotic i’m so erotic
cause i come from the planet paprika
aiii aii aii the citizen of planet paprika,
aiii aiii aiii look what a beautiful paprika

now come close, call me what you want,
i can be your superhero, james bond,
i’m coming your way and you can’t resist
i know you want to be loved,
you want to be kissed
t’s a light consuation (?)
of paprika vibrations
aliens are coming to help the nations
it’s a light consuation (?)
of paprika vibrations
aliens are coming to help the nations

some say that i come from russia
some think that i come from africa
but i’m so exotic i’m so erotic
cause i come from the planet paprika
aiii aii aii the citizen of planet paprika,
aiii aiii aiii greetings from planet paprika

some say that i come from russia
some think that i come from africa
but i’m so exotic i’m so erotic
cause i come from the planet paprika
aiii aii aii let me show you my paprika,
aiii aiii aiii look what a beautiful paprika

Per què Spain is Different Capítol 8: d’ un món ple de possibilitats a l’inici d’ una nova era

October 25th, 2010 arfues No comments

Previously, on Spain…

Després de descobrir un nou continent, els hidalgos van fer el que segles enrere havien fet els seus ancestres: emigrar. I com a bons emigrants d’un país del tercer mon que marxen a llocs més avançats per a construir un futur millor per a les seves famílies, els hidalgos Conquistadores castellans havien marxat sols, deixant dones i fills enrere. I clar, un home té certes necessitats.

Gràcies a la victòria de les idees de Ginés de Sepúlveda, que va aconseguir dotar d’ànima als indígenes, els Conqüistadores per fi van poder satisfer aquestes necessitats amb les dones índies, ampliant d’aquesta manera la cartera de serveis, afegint la “violació en massa de poblats” a les activitats ja existents de saqueig, genocidi, et cétera.

Però… què va passar abans d’aprovar-se les tesis del teòleg al 1551? Com es van satisfer les necessitats sexuals dels hidalgos castellans durant més de 60 anys?

Mentre els hidalgos Conquistadores castellans feien la seva feina de rapinya per tot el continent sud-americà, se’ls va presentar un dubte existencial.
La fornicació i l’adulteri, tot i estar indicat a totes les Sagrades Escriptures de l’Única fe Veritable de les Tres Religions del Llibre com a pecat mortal, no comportava més que un parell de parenostres (i una substanciosa donació al confessor de torn…) sempre i quan t’agafessin amb les mans a la massa, donant peu al refrany “Ojos que no ven, sobrinita que me follo”.
El dilema existencial, però, era d’una altra mena. El mètode clàssic de fornicació només preveia la seva pràctica entre éssers humans. Això volia dir persones… amb ànima…

Com es considerava que els indígenes americans no disposaven d’ànima, els pobres hidalgos Conquistadores anaven més sortits que un mandril (animal que per cert encara no era conegut a Europa) i sense possibilitat de donar sortida a la seva libido hiper-desenvolupada ajudats de les belles però inanimades mapuches, guaranís, aymares, tehuelches, inques, et cétera.

Tantmateix, mentre desdenyaven els favors sexuals de les belles indígenes es van fixar en una altra cosa. Una mena de cabres enormes, de coll molt llarg i llana molt tupida.
En veure aquells curiosos animals, als mascles castellans els va entrar una tristor espessa i profunda, recordant als seus avantpassats que van deixar les verdes valls Asturs per anar a treballar d’il.legals a Al-Andalus, van inventar la “morriña” i, ja fos per la tristor, perquè anaven més calents que una pira de Torquemada o una mescla d’ambdues coses, que es van començar a mirar aquells pobres animals amb uns altres ulls. Uns ulls més tendres i amorosos…

Alguns dels indígenes autòctons (els que havien sobreviscut), que no es podien creure els seus ulls, van veure l’oportunitat de business i van deixar de cultivar patates i van començar a muntar criadors de llames, guanacs i d’altres camèlids andins que després oferien, a un preu raonable, als libidinosos castellans.
El que els castellans van descobrir després, però, no va ser tan divertit.

L’Almirall Colom, al seu primer viatge, a part de descobrir naps de formes i colors extranys també va descobrir altres formes de vida. Concretament un bacteri anomenat Treponema pallidum, conegut pels amics com “la Sífilis”.

Tot i que el debat sobre si la sífilis tenia, o no, ànima no va ser gaire extès, el cert era que habitava dins dels pobres animals destinats a paliar els efectes lúbrics que Satanàs infringia en els casts mascles castellans. I el més curiós de tot, era que, com els castellans, també coneixia el fenomen de la migració.
És així que la sífilis va decidir aprofitar les oportunitats que li van presentar, emigrant des de llames i guanacs cap als cossos dels Conquistadores que, un cop tornaven a Espanya i repartien riqueses del nou món i amor entre la seva família, fomentaven l’intercanvi cultural entre espècies.

Aquest intercanvi cultural va durar 60 anys, fins que la Controversia de Valladolid va designar que els indis tenien ànima i, per tant, ja podien ser violats per a satisfer necessitats fisiològiques abans de ser cremats per heretges.
Aquest fet va causar un gran trasbals en la florescent industria ramadera que va acabar arruïnada, i els seus empresaris cremats per fomentar la zoofília entre els casts hidalgos castellans.

Llistat amb la composició d'un terç de la legió espanyola de flandes

Publicitat destinada a augmentar l'exportació de llames al mercat Espanyol (Agència: Hijos de F.Pizarro - Trujillo - Spain)

El que Sepúlveda no va poder impedir, tantmateix, va ser el fet que anys després Espanya es convertís en un dels països exportadors de Sífilis més importants.
La jove nació va començar a expandir els seus territoris per Europa, enviant els seus exèrcits per tot arreu, creant sense saber-ho la primera Ruta Quetzal per bacteris causants de malalties tropicals, i infectant mitja Europa.

Els soldats espanyols van decidir conservar la tradició iniciada a l’altra banda del món, al menys de forma simbòlica.
Per aquest motiu van intentar designar com a mascota d’una de les unitats militars d’intervenció estrangera, la més mascle de totes, una llama. Però quan van intentar aconseguir-ne, van adonar-se que l’industria ramadera americana havia fet fallida. Va ser així que, finalment, van escollir una cabra, molt més acord amb les arrels ancestrals d’aquells primers immigrants que van caminar per les estepes lleoneses.

I d’aquesta manera, guiats per una cabra, Espanya va iniciar la construcció de l’imperi on mai es ponia el sol.

Continua…

Categories: Blogposts Tags: ,

La veritat sobre “El sant sopar”

October 23rd, 2010 arfues No comments

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=J4oKXagF3IE]

Categories: Blogposts Tags: