And now, bring me that horizon…

Finalment, Google s’apunta a la batalla del llibre electrònic, i ho fà no amb hardware, de moment, si no amb Editions, una tenda de llibres electrònics que es podran llegir en qualsevol dispositiu, just al contrari del que passa amb Amazon i el Kindle, o amb Apple i l’iPad.

Davant dels que encara esperen que algú els expliqui què és un e-book, o als que pensin que el futur passa per aplicar restriccions per tal d’ impedir el fluxe d’informació, Google ho té molt clar: In Your Face!!

“Anything that puts more kinds of art in people’s hands in a way that fosters competition, innovation and creativty is good,”
Whit Andrews, a senior vice president of research for Gartner.

(Via EFF)

Fa uns dies que en Pere dona voltes a l’iPad. Al principi no li vaig donar gaire importància, ja que el considerava un simple llibre electrònic tunejat, com l’iPod era un reproductor de musica també tunejat, i l’iPhone un telèfon mòbil amb capacitats extra.

Apple està fent coses molt estranyes, començant per dir als programadors com han de treballar, o l’iPad mateix: un lector de llibres hiper-capat, amb el que no pots fer gaire cosa més que llegir el diari i el correu, sempre i quan el que miris no sigui en Flash. Si a això li sumem que no es poden instal·lar aplicacions, ni escoltar musica, ni veure pel·lícules que no siguin de Cupertino, i que Apple pot esborrar-te el contingut o desconnectar-te l’aparell sense avisar, per a què serveix un iPad?

Que els DRM son la pitjor idea per a ‘protegir’ la cultura no és noticia. Vaig ser un feliç usuari d’Apple i soc un feliç usuari d’un llibre electrònic des de fa anys. I si no puc llegir la meva actual biblioteca ni prendre apunts i notes, de què em serveix un iPad?
Apple està convertint-se en el seu primer anunci. I tota la feina que Jobs havia fet aquests anys pot quedar per terra en molt poc temps. Vendre dispositius amb els que no pots fer res, i forçar als teus programadors externs a treballar com tu ordenis no porta enlloc més que a la ruïna.
I més quan hi ha qui ja treballa amb projectes similars. Qui serà? Qui havia de ser: Google.

En Marc Arza comentava al Març que el llibre electrònic amenaça a la memòria col·lectiva.

No hi estic d’acord en absolut i així li explico en un comentari al seu article:

Arnau Fuentes ha dit…

El ‘llibre electrònic’ potser s’emporta per endavant algunes distribuidores, algunes editorials i fins i tot algunes llibreries. Però només les que no s’adaptin als nous models de negoci. I això ha passat sempre: edat de bronze vs. edat de ferro vs. edat d’acer vs. edat de la pòlvora vs. era nuclear, per posar un exemple militar.

Els diaris havien de morir fa anys, així com la música. Poc a poc i a la força en alguns casos, van entrant. I es ven més música que mai, però en un format diferent: fonògraf vs. disc de pedra vs. disc de vinil vs. musicaset vs. CD vs. mp3… per posar un exemple musical.

Sobre el perill de canviar l’història escrita, més que “1984″ et recomano “Farenheit 451″.

Jo tinc un lector electrònic i ningú a part de mi en canvia ni actualitza el contingut. No és un kindle ni és un lector de formats propietaris.

Una cosa és que la mandra d’actualitzar manualment el contingut d’un dispositiu ens porti a delegar en intermediaris el que hauriem de fer nosaltres: en aquest cas, controlar el que llegim.
Una cosa molt diferent es que un simple format ens porti irremeiablement a l’apocalipsi.
S’ha de controlar el que es compra i acceptar-ne les conseqüències si no es fa.

El llibre electrònic és un format. I ara que en parlem, és el format previ a l’impresió física de qualsevol llibre actual, així que no hi ha res que eviti la modificació de qualsevol llibre ‘pre-impressió’, sense que ningú se n’adoni.
L’època del monjo copista, de l’impressor i de l’editor que decidien què i com es pot llegir s’ha acabat. Qui no vulgui veure-ho mereix desaparèixer.

Antonio María Ávila, director executiu de la Federación de Gremios de Editores de España, deia que la pirateria de llibres provoca pèrdues superiors a les fotocòpies ilegals. 150 milions d’euros.

La notícia del diari acaba així (la negreta és meva):

…los libreros, distribuidores y editores están afrontando el proceso de cambio con cautela debido a dos factores. Primero, la necesidad de adaptar el actual marco legal. «Hay que reformar la ley de propiedad intelectual y para ello también hay que definir qué es un e-book». El segundo factor es la ausencia de un modelo de negocio definido.

Que el director executiu dels editors espanyols digui, a abril de 2010, que s’hauria de definir què és un e-book, diu molt i molt dolent d’aquest país.

Que diguin que no hi ha un model de negoci definit, és amagar el cap sota l’ala i no voler mullar-se per aplicar aquest ‘nou’ model de negoci.

El model funciona. El que no funciona és el que em vaig trobar amb un dels darrers llibres que vaig comprar: comprant-lo a Amazon, $23, a la web dels editors, $17 i si el volia en PDF, $13.
Una rebaixa de només 4 dòlars per comprar llicenciar un arxiu PDF que, a sobre, venia amb DRM excessiu, ja que només el podia fer servir al dispositiu on el ‘llicenciava’ i que només podia baixar 4 cops.

Quan es compra qualsevol cosa, passa a ser propietat del comprador, que hauria de poder fer el que li vingués en gana.
Que per un arxiu digital, que té un cost de producció 0 i que està hipercapat et vulguin cobrar gairebé el mateix preu que una còpia en paper, és més una estafa que un ‘model de negoci per definir’.

Altre cop: el model funciona. Ara bé, que no es vulgui acceptar la realitat o que aquesta es vulgui canviar, és una altra cosa.

Un cop s’acaba la feina amb l’escanner i es fa la primera correcció grossa, un comença a llegir la versió electrònica i, de sobte, es troba amb petits errors. Accents que no hi són, minúscules per majúscules que s’han escapat de la correcció, símbols extranys o un garbuix de lletres que OCR no va saber interpretar.

Gràcies al llàpis que incorpora l’Iliad, totes aquestes petites errades es poden anar marcant mentre llegim, i així no perdem el fil del llibre, o simplement hem de seguir amb la lectura perque no som a casa o no tenim accés als arxius originals. Però, què passa quan l’acabem? Hem de tornar a passar pàgina a pàgina per a traslladar les nostres marques a l’arxiu PDF? Doncs no.

Amb l’ajut d’un petit programet fet en Java, ILiad PDF Scribble Merger, podem alleugerir moltíssim la darrera correcció.

Un cop descarregat el programa, l’arrenquem i busquem el directori que contingui tant els PDF com l’arxiu scribble.irx, que pot ser directament la tarja de memòria que fem servir per l’Iliad. Marquem Scribbled pages only, canviem, o no, el color amb el que apareixeran les nostres anotacions, i finalment indiquem on volem que guardi l’arxiu amb les correccions.

Un cop processat, tindrem un PDF només amb les pàgines que continguin una anotació nostra, que indicarà la pàgina corresponent a l’arxiu complet. Seguint el PDF de correccions, podrem trobar ràpidament els errors a l’arxiu original i corregir-lo en un moment.

En cas que el llibre tingui fragments repetits, caldrà esborrar els fragments començant pel final, ja que si ho fem pel principi, a mesura que esborrem pàgines, els fragments erronis s’aniràn desplaçant i, o calculem quantes pàgines s’han esborrat… o busquem una per una.

And now, for something completely different…
Algú coneix d’algun algoritme o qualsevol cosa per a “corregir” pizzes cremades? He provat amb CTRL-Z però no funciona gaire bé…