And now, bring me that horizon…

Una visión alegórica de los sucesos del domingo 7 de Noviembre del Anno Domini 2010…

(Visto en Perogrullo)

Los asuntos morales son asuntos privados. Se quedan en la mente, y como mucho en la casa de cada cual y no deben salir nunca de ahí.
Cuando sale de esos dos lugares, la moral se convierte en moralina, es decir, en el ejercicio de coerción por parte de un sector de la sociedad, a menudo minoritario y a veces hasta de forma violenta, para que el resto de la misma adopte su visión, creencias o prácticas.

Pero parece que no lo entienden así los dueños de la Imprenta Jiménez Godoy de Murcia, que han decidido secuestrar por la cara el último número de la revista de sátira política gallega Retranca con la excusa de no estar de acuerdo, moralmente, con el contenido de la misma, que dedicaba el número a la visita que el Papa Pederatzinger 1.6 realizará a Galicia.

Si no estás de acuerdo moralmente con algo, no aceptes trabajos ni contratos. Porque si incumples un contrato, luego te puede caer la del pulpo, como espero que le caiga a esta empresa lamentable y su moralina defensora de pederastas confesos y convictos.

Lo mejor de todo es que la decisión de la imprenta se ha tomado tras hacer todo el trabajo, es decir, cuando el número ya estaba listo para su distribución. Unos genios, vamos.

PS: Yo tampoco espero al Papa Inquisidor. Atchung: Papst!!

Quan els encarregats d’ organitzar la visita del Papa Inquisidor al Regne Unit van fer una circular intern en conya, organitzant una visita alternativa i mofant-se del dirigent de l’Església Catòlica, entitat immersa en un dels majors escàndols de la seva història (i no perquè no n’hagin tingut mai cap, si no perquè en aquesta època tot es sap infinitament més ràpidament), els líders del país protestant han posat el “què dirà” del mandatari estranger abans que la visió dels seus propis ciutadans.

Els responsables de la mofa han estat traslladats ràpidament, en un intent de tapar l’incident.

El fet de tapar un incident que, indirectament, es riu de la mala gestió resultant d’encobrir un incident, demostra que hi ha qui no ha entès res d’ aquesta història.
Però quan ja no està permès riure’s d’algú que ha estat encobrint violadors de menors durant més de 15 anys, quelcom falla de forma molt perillosa. I tot això sense entrar en el tema important, que és per què no es persegueix legalment a aquests abusadors i als seus protectors?

Tota la merda que està sortint aquests darrers mesos sobre una de les institucions més podrides, si no la que més, de tota la història mundial i el seu líder, el Papa Inquisidor, és, a part de poca, un signe indicador que també altres coses poden canviar.
I es que quan t’ espolses el fals sentiment de culpa que els líders de secta manipuladors posen sobre teu per aprofitar-se de tu, el pastís es descobreix ràpidament.

Segurament no caerá la breva que està pensant en Richard Dawkins, pensament que, tot i que no soc ateu, comparteixo gratament.

I com que no espero tenir el gust de veure com detenen a aquest inquisidor, principal encobridor còmplice i defensor de violadors confessos de nens, de cardenals drogadictes i de líders de sectes perilloses durant els darrers 50 anys, m’agradaria compartir amb vosaltres una idea que se m’ha passat pel cap, per tal de rebre a aquest personatge com cal quan passi per Barcelona: amb música.

Es tracta de posar un equip de so el més burro possible en algun/s balcó/ns estratègic/s de la plaça de la Sagrada Família. Quan Ratzinger 1.6 arribi en el seu papa mòbil blindat, l’equip de so començaria a fer sonar per tota la plaça la Marxa Imperial de Star Wars a tota castanya, oferint d’aquesta manera una rebuda completament adient i justa a aquest personatge, en live streaming all around the world.

And now, for something completely different…

Aquestes darreres setmanes, per no dir mesos, al Papa Inquisidor li continuen caient calbots i clatellots per una nimietat qualsevol: les violacions i els abusos als que milers de nens han estat sotmesos durant anys per part de capellans, monjos i altres esbirros de l’Església Catòlica.

Richard Dawkins comenta el tema al Washington Post, responent a dues simples preguntes:

• Ha d’assumir el Papa la responsabilitat per l’escalada d’escàndols sobre els abusos clericals?
• El Papa hauria de renunciar?

Les dues respostes, demolidores de tant certes que son. Les faig meves en la seva totalitat.

(Via Atanu Dey)