Sectarisme
May 3rd, 2008
Al recull de premsa del matí he llegit a El Periódico que un senyor Diputat del PSC, Manel Mas, ha demanat el cap de Mònica Terribas en safata de plata, suposadament per alguna mena d’ultratge misteriós.
Resulta que a l’entrevista que se li va fer al Molt Honorable, i seguint amb l’estil que caracteritza totes les entrevistes de La Nit al Dia, apareixien imatges de fons relacionades amb l’entrevistat. No és pas una cosa nova, pero sembla que al senyor Mas li va molestar que les imatges fossin del president del Gobierno de España,
com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules.
Amb l’excusa aquella de “això amb en Pujol no passava”, el Diputat Mas s’atreveix a parlar de que la televisió pública que paguem entre tots se l’intenten apropiar alguns.
Tot i que jo no estic d’acord en certs usos que fan dels diners a TV3, no puc estar més en contra de la suggerència de Manel Mas de defenestrar la Monica Terribas. No només perquè la considero una de les millors periodistes, juntament amb en Cuní, catalanes, si no per la forma de la seva suggerència.
El senyor Mas ha mostrat clarament la manera de pensar d’alguns, que consisteix en transformar els mitjans de comunicació públics amb el “tebeo” del govern de torn, on per “objectivitat” entenem ni una sola crítica.
Demanant el cessament de Monica Terribas, el diputat Mas mostra el sectarisme més ranci d’algun sector del PSC, que per cert, abans de demanar que rodin caps, hauria de revisar la gestió que ha fet de moltíssimes coses durant els darrers anys.
L’excusa de “durant 23 anys no es va fer res” ja s’ha gastat. Ara els toca treballar. I de valent. Que ja en porten 5.
Ah, i parlant de la cosa pública. Senyor Mas, li recordo que, com a Diputat al Congreso, el seu sou, viatges i dietes, també els paguem els ciutadans. I com a ciutadà que d’aquí molt poc pagarà els seus impostos, em veig amb l’obligació de demanar-li que abans de demanar cessaments faci una mica d’autocrítica. Potser el que hauría de dimitir es vosté. Comportaments censuradors i sectaris com el seu no son propis d’una democràcia.
No li sona aquesta frase? Si home, es la mateixa que fan servir els seus companys una vegada darrera l’altra…
I no val excusar-se al seu blog dient que se l’ha malinterpretat i que hi ha certes coses sobre les que no es pot opinar.
Vostè és Diputat. Hauria de saber que un carrec públic, que cobra diners públics, ha de mesurar molt i molt bé les seves paraules. I el que està emprant ara com excusa, que “no es pot opinar sobre certes coses”, és el mateix pel que demanava el cessament d’una de les millors periodistes catalanes.
Precisament la feina d’un periodista, senyor Diputat, és la de fer posar vermells als polítics quan calgui (i cregui’m que vostes s’haurien de posar molt i molt vermells sense ajuda, quasi tant com el logotip del seu partit…si es que per alguna casualitat, els quedés una mica de vergonya…), i no pas la de riure les seves gràcies. Els temps dels periodistes “afectos al régimen” ja hauria d’haver passat, recorda?
I si això el molesta, si creu que s’ha de cessar a una persona per fer la seva feina en comptes de dir “que be que ho fan els senyors del govern”, és vostè, senyor Manel Mas, qui ha de marxar, no la Monica Terribas. I com abans millor. Aquesta és l’única manera de sortir de l’esbarzer que ha creat vostè mateix i del que haurà de sortir-ne solet, per exemple dimitint del carrec de diputat el més aviat possible.
Com a persona que li paga el sou, els ponts aeris, els AVES i els dinars, no admeto una persona sectaria i que no respecta la llibertat de premsa i d’informació com vostè com a dipositari d’un càrrec públic important com el seu.

Fa uns mesos, Joan Ferran va parlar de
Sin duda todos saben que hay algunos que
